Editorial
Insolidaritat catalana
El primer any de la crisi ens ha permès superar una situació imprevista i dramàtica. Albirem la llum al final del túnel però necessitem el suport dels veïns que, en el cas català, han oblidat els potents vincles familiars, socials i econòmics que compartim.
La pandèmia del coronavirus ens ha posat a prova. Un any després del gran confinament, una mesura sense precedents, el Diari posa la mirada en com hem viscut aquests dotze mesos, marcats pel dolor, el neguit i la preocupació, però també per l’esperança. Un any que ha demostrat la consciència col·lectiva, la resiliència, la solidaritat o el sentit del deure de la nostra població que disciplinadament ha seguit les recomanacions sanitàries sense decrets d’estat d’alarma ni mesures repressives. La pandèmia s’ha endut éssers estimats sense poder-los acomiadar, ens ha encarat a una malaltia desconeguda amb efectes desiguals, ha posat en relleu les fragilitats del model econòmic però també la fortalesa del nostre país, que ha resistit els embats del virus i de la caiguda d’activitat. El monogràfic que avui publiquem vol servir d’homenatge als col·lectius més castigats com els padrins; als professionals que des de la primera línia han estat determinants per mantenir a ratlla els contagis i assegurar els serveis bàsics; als empresaris i autònoms que han lluitat per mantenir vius els seus negocis; i als treballadors que han hagut d’aturar l’activitat. La crisi ha demostrat la necessitat de disposar d’una xarxa pública assistencial dotada i potent i d’un estat amb recursos per dedicar a donar suport als que més l’han patit. Encara ens queda per recórrer. Les vacunes, la protecció i la prevenció han d’acompanyar-nos en el retorn a la normalitat, però no podem fer el camí sols. La pandèmia ha evidenciat la importància de la solidaritat i cooperació internacional i més específicament entre veïns. Els vincles històrics i els lligams familiars, socials i econòmics i culturals entre Andorra i Catalunya ens fan mereixedors d’un tracte millor per part de la Generalitat. Mantenir les restriccions de mobilitat, una decisió difícilment justificable des de la perspectiva sanitària quan s’obre als catalans, suposa un nou cop per a l’economia andorrana i evidencia escassa sensibilitat i generositat quan la solidaritat és més necessària que mai.