Cimera fallida

La XXVII Cimera Iberoamericana, prevista per al 2020, era un dels grans reptes organitzatius que tenia plantejats el Govern. Andorra mai ha acollit un acte tan ambiciós com és la trobada de vint-i-dos caps d’Estat i de Govern, dinou de l’Amèrica llatina de llengua castellana i portuguesa, Espanya, Portugal i Andorra. Com d’altres cites internacionals, la crisi sanitària del coronavirus ha canviat absolutament el plantejament d’una cita biennal que va molt més enllà de la gran reunió de clausura amb les màximes autoritats dels països membres. El treball preparatori i les reunions sectorials en àmbits tan diversos com l’educació, la cultura, la sanitat, l’administració pública, els afers socials o el medi ambient, que s’allarguen durant tot l’any, s’han hagut de desenvolupar majoritàriament per la via telemàtica. Andorra té un paper particular en l’àmbit iberoamericà, en no formar part de la regió ni ser un dels estats europeus, com ara Espanya o Portugal, amb importants interessos econòmics a la zona. La neutralitat respecte als conflictes d’aquesta gran àrea ens concedeixen la capacitat per actuar com a mediadors entre països amb fortes rivalitats, com podria ser el cas de Colòmbia i Veneçuela, i aconseguir que seguin a la mateixa taula i compromisos mínims en les reunions finals. La participació en la Cimera és una bona oportunitat per donar visibilitat a Andorra en un continent emergent i en el qual s’obren moltes oportunitats econòmiques. Un desafiament encara més gran és l’assumpció de l’organització d’un esdeveniment que havia de tancar-se amb la reunió final el novembre del 2020 i que s’ha ajornat fins aquest 2021. L’esforç econòmic i logístic tenia la principal justificació en la trobada, ajornada fins aquest abril, dels principals mandataris polítics iberoamericans i l’impacte mediàtic que se’n deriva. Les autoritats andorranes intenten que aquesta cita se celebri presencialment per poder salvar la Cimera d’Andorra, però sembla cada cop menys probable.