Vacuna o pandèmia

Els professionals de la medicina de tot el món s’uneixen en una sola veu demanant als seus governs que accelerin la vacunació de la població. No hi ha opció B si es vol posar fi a una pandèmia que ja dura un any i que va agafar per sorpresa tots els governs i fins i tot reputats científics i il·lustres especialistes mèdics. Aquesta no és una excepció. No és la primera pandèmia que assota la humanitat ni l’última, i gràcies als avenços i a la ingent quantitat de diners que s’han invertit en la investigació molt aviat els països disposaran de diferents vacunes per frenar i acabar amb aquesta variant de coronavirus que ha estat fatídica i deixa un buit enorme en moltes famílies. Als anomenats països desenvolupats s’intensifiquen les críti- ques des de posicions conspiranoiques mentre que els països més pobres no tenen recursos per adquirir dosis per protegir la població, un greu error perquè només el 30% de la població del planeta estarà vacunada i aquest percentatge no diu res a favor de la humanitat i representa un risc permanent que obligarà a tenir present el SARS-CoV-2. Tampoc es pot titllar tothom que no es vol vacunar com a negacionista, ja que cada persona és lliure de decidir sempre que no posi en perill la resta del col·lectiu. Que una persona tingui una reacció o fins i tot mori després de vacunar-se no hauria de fer encendre totes les alarmes. Qualsevol medicament pot tenir uns efectes secundaris -en casos molt estranys- i no per aquest motiu es deixa de prescriure, com qualsevol intervenció quirúrgica lleu pot acabar de la pitjor manera per un imprevist. Només sabem que en aquests moments tan sols es disposa de les vacunes com les eines per combatre el virus. Fer segons quins discursos des de l’altaveu que implica tenir un càrrec públic no és vetllar pel ciutadà, sinó posar en perill un pla de salut destinat a salvar vides per un virus que ja amenaça la temporada d’estiu si la vacunació no es fa ràpida i a un gruix important de ciutadans. Ningú perd la llibertat de decidir.