Despesa pública bàsica

La caiguda de l’activitat a causa del coronavirus, marcadament conjuntural, i el record del fracàs de les receptes econòmiques d’austeritat de la crisi del 2008 han dut els governs de tot el món a injectar liquiditat a l’economia. L’exemple més palmari és el dels Estats Units de Donald Trump, que ha aportat bilions a través de xecs estímul als seus ciutadans. El Govern també ha realitzat un important esforç financer mobilitzant fins a 225 milions d’euros. No es tracta en la seva totalitat d’aportacions a fons perdut. Una part important, fins pràcticament el 60% del total, correspon a crèdits tous que els beneficiaris hauran de retornar. En tot cas, els dèficits pressupostaris disparats engrandiran un deute acumulat de l’Estat que ja ha superat amb escreix la barrera psicològica dels 1.000 milions d’euros. La política econòmica seguida fins a la data genera prou consens polític i social. Dotar de liquiditat el teixit productiu i reduir la càrrega dels costos laborals, a través d’ERTO o la cobertura de quotes de la seguretat social, combinat amb ajuts directes a les famílies, hauria de permetre mantenir el màxim nombre d’empreses possible –motor de la recuperació quan se superi la pandè­mia–, la conservació de llocs de treball, la cobertura bàsica de tots els ciutadans i el manteniment del consum. El Govern ha fet els deures tot assegurant-se recursos suficients per fer front a una situació canviant. La perspectiva és que el primer semestre del 2021 serà encara necessari destinar més diners a les empreses més enllà de les noves condicions dels ERTO dissenyades en un escenari més optimista pel que fa a la temporada d’hivern. La feina grossa de veritat de l’administració serà l’endemà de la pandèmia. Les xifres de deute, en un país escassament diversificat, comencen a situar-se molt amunt respecte del PIB i els problemes estructurals del finançament públic, amb una elevada dependència d’un producte a la baixa com és el tabac, faran urgent un replantejament del model d’Estat.