Editorial
França vs. Catalunya
França i Catalunya van protagonitzar ahir la cara i la creu. La generositat de París, que ha tractat Andorra com si es tractés de territori propi, contrasta amb la improvisació i el menysteniment de la Generalitat cap a Andorra
El cap de Govern va anunciar ahir el 2 de gener com a data provisional d’obertura de les estacions. I diem provisional perquè amb deu mesos de pandèmia de certeses en tenim ben poques. Xavier Espot va informar de la decisió, pactada amb l’executiu francès, després de reunir-se telemàticament amb el seu homòleg, Jean Castex. Les pistes, aïlladament, no representen un perill greu de contagi. Sí que ho és, en canvi, la mobilitat entre territoris que n’acompanya l’obertura. La política sanitària francesa ha exigit el tancament dels remuntadors de les seves estacions. Hauria resultat del tot il·lògic, fins i tot ateses les excel·lents relacions entre els dos estats, que França hagués assistit impassible a un desplaçament dels seus nacionals cap a Andorra amb l’esforç intern que ha exigit a la seva pròpia indústria de la neu i als riscos que es deriven del turisme massiu. L’aplicació de quarantenes als francesos en retornar hauria resultat, a efectes pràctics, encara pitjor escenari per al turisme d’esquí i el de compres. La diplomàcia ha de servir per aconseguir empatia i sensibilitat per les particularitats del país. En aquest cas, el tracte de França globalment cap a Andorra ha estat el mateix que amb els seus propis departaments. La proximitat amb la República francesa, sigui a través del Copríncep o de les relacions bilaterals, és un actiu invisible que, en emergències com aquesta, es posa en valor. La situació també ha fet aflorar les febleses d’una UE incapaç d’adoptar solucions globals; l’obertura de les pistes catalanes en contra de l’opinió majoritària dels estats membres n’és un bon exemple. Andorra també ha estat víctima del comportament erràtic de la Generalitat, que ha tancat la legislatura en plena guerra preelectoral dels socis de govern. Declaracions contradictòries, girs incomprensibles i compromisos incomplerts evidencien la poca sensibilitat del govern català envers un territori amb evidents lligams. L’actuació, sigui premeditata o per incompetència, denota molt poca talla política.