Editorial
Figura cabdal
El seu compromís amb Andorra va anar més enllà del pas pel Consell o el Govern. Òscar Ribas, un dels grans arquitectes de l’estat de dret i del reconeixement internacional d’Andorra, deixa una inigualable empremta política i intel·lectual
Amb la mort d’Òscar Ribas, quatre vegades cap de Govern, desapareix una figura cabdal de la història recent, el polític més determinant del segle XX andorrà, amb un llegat polític que ha enriquit diverses generacions de polítics. Ho resumia brillantment el cap de Govern emprant una frase d’Isaac Newton: “Si hem pogut veure-hi més enllà és perquè ens hem enfilat a espatlles de gegants.” Ribas va dur les regnes de l’executiu en moments polítics complexos. Com a líder del primer Govern, nascut després de la fallida reforma de les institucional del 1981, li va correspondre donar contingut a les funcions i establir les regles de la convivència amb el Consell General. Va dur també les regnes dels dos Governs al llarg d’un convuls procés constituent, del qual va ser defensor convençut, i adaptar les estructures econòmiques i fiscals a l’acord comercial amb la Unió Europea del 1991, negociat pel seu predecessor Josep Pintat. I, com a primer cap de Govern constitucional, va articular els grans acords amb els països veïns i va dissenyar les grans línies de la política internacional amb l’ingrés a l’ONU i al Consell d’Europea com a grans fites. L’actual Andorra no s’entendria des del punt de vista institucional i econòmic sense la figura d’Òscar Ribas. Visionari i avançat als seus temps, els seus plantejaments respecte a la fiscalitat, l’obertura econòmica o la diversificació no van ser entesos pels seus coetanis, acabant-se implementant dècades després. “En un règim democràtic fracassen els polítics que no saben o no poden formular propostes de futur”, expressa en les seves Memòries publicades la posobra de la seva mort. No va buscar mai l’aprovació sinó el respecte de la ciutadania; l’aposta pel “llarg termini” li va deparar “mandats sempre curts” però, des de la perspectiva del temps, reeixits. Retirat de la política el darrer quart de segle ha continuat donant suport a les institucions des d’un discret segon pla i s’ha posicionat en els grans debats interns i institucionals, amb les memòries, de lectura obligada, com a epíleg.