x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Editorial

240 dies

L’administració no ho posa fàcil als empresaris, ja siguin del país o de fora, que es juguen els quartos per obrir un negoci. Els atractius que Andorra pot oferir-los perden pes quan els tràmits per obrir un negoci s’eternitzen de manera inexplicable
Actualitzada 09/10/2020 a les 09:30
Dos-cents quaranta dies. Vuit mesos. O si ho prefereixen dues terceres parts d’un any. Això és el que triga de mitjana un inversor estranger a obrir un negoci a Andorra. Ho diu el mateix ministeri d’Economia i Presidència, que ha dut a terme una auditoria dels processos de l’administració. No és un problema exclusiu del capital estranger. Els particulars del país que volen obrir una empresa han de passar un calvari similar, que dispara els costos i l’ansietat molt abans de facturar el primer euro. Qualsevol emprenedor relatarà com de poc amigables i complexos són els procediments i la resposta de l’administració. Els negocis generen activitat econòmica i riquesa; la burocratització dels processos hipoteca el creixement i, en molts casos, frustra operacions. I encara és pitjor l’impacte reputacional perquè el boca-orella pot fer perillar moltes altres obertures. Com podem convèncer un empresari estranger dels avantatges d’instal·lar-se a Andorra, un país proper, on totes les institucions estan a l’abast, si l’ofeguem amb paperassa i allarguem els terminis quan en altres països es triga menys de deu dies a obrir un negoci? Per afavorir la inversió estrangera no n’hi ha prou amb una llei que la liberalitzi i un règim fiscal atractiu. És imprescindible desenvolupar un ecosistema amigable, amb uns terminis reduïts i un acompanyament constant. L’administració ha d’esdevenir una maquinària facilitadora en lloc d’una barrera, sense que això impliqui actuar amb laxitud respecte al marc legal. El ministeri d’Economia disposa de la diagnosi, els mitjans i el pressupost necessaris per readaptar i digitalitzar els processos. Però un canvi d’aquestes característiques no és possible al marge de les persones, sense un canvi cultural de tots els actors que hi participen serà molt més complex. I això inclou des del conseller general que en aprovar una llei hauria d’assegurar-se que no complica la troca excessivament fins al funcionari que rep les sol·licituds i que, seguint en tot moment la llei, dona alternatives als ciutadans que hi interactuen.
Etiquetes
  • #1 No sempre ha estat així
    (09/10/20 11:41)

    Hi havia un temps beneït on a casa nostra tot era fàcil. Si es volia obrir una societat es trucava a l'Anna Cadena, es reservava el nom per telèfon, es duien els estatuts, pel permís, al cap de pocs dies era aprovat, s'anava al notari i s'inscrivia al registre. Tot plegat en unes dues o tres setmanes podia estar enllestit. Pero clar, era l'època en la qual Andorra era un pais medieval ( Ja ja ja ) que s'havia d'humulugar. Aquí la tenim la humulugació papers, més papers, traves i més traves. Aixó si Andorra té ambaixadors. Alguns polítics, fan el m.... a forums internacionals i inclús els més agosarats (Déu ens en preservi) pretenen donar lliçons als països que dirigeixen el mon. Tot plegat una sarta de bestieses com una casa. Fariem milor de mirar una mica més cap a casa i polir-la una mica més sense tanta por del què diran.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts