La capriciosa agenda informativa ha volgut que dues convocatòries, aparentment distants però molt interrelacionades, coincidissin en el temps: les rodes de premsa d’ahir de Tributs i Fronteres i del comú de la Massana. En la primera, el ministre de Finances i el director del departament han recordat la necessitat de declarar qualsevol mercaderia que els viatgers del país entrin a Andorra superior als 900 euros o, en cas que s’hagi aplicat el tax free, de 300 euros. I han anunciat l’increment dels controls. A més a més de la voluntat d’evitar el frau i d’augmentar la recaptació tributària, hi ha una vocació de protegir l’economia interna en un moment especialment difícil per a la majoria de comerços. Amb aquesta idea ja va jugar el ministeri d’Economia amb la campanya Consumeix a Andorra llançada a principi d’estiu. L’altra de les compareixences ha tingut com a protagonista la cònsol major i el conseller de Turisme massanencs i ha servit per informar d’una campanya destinada a fomentar el consum a botigues i empreses de la parròquia amb el lliurament de vals de descompte per cada compra de fins al 20% del total. Les dues iniciatives tenen en darrer terme una objectiu similar ja sigui amb una perspectiva més local o nacional però amb un esperit molt diferent.
Els controls als viatgers són per si sols insuficients per conscienciar de la necessitat de passar per caixa, especialment quan es tracta d’una normativa força desconeguda per la població. La repressió hauria d’anar acompanyada d’accions de divulgació i pedagogia, recordant les exigències de la llei i posant en valor la necessitat de contribuir a les arques públiques, que, com s’ha demostrat en aquesta crisi, han servit per no deixar caure tant empreses com persones. L’economia andorrana, que històricament s’ha beneficiat del diferencial fiscal, ha de lluitar ara amb el tax free o les grans plataformes de distribució online. I aquesta batalla no es lliura exclusivament amb major rigor tributari.
Pep va dir..Tot això que demana el Govern, estaria bé, si aquí els preus fossin competitius la qual cosa no passa i els residents i andorrans no els hi caldria comprar a fora. Els preus dels aliments, de la roba i d'altres articles que són necessaris són bastant més cars aquí i el Govern no fa res, al cap a i a la fi són sempre els mateixos.
RespondreEvidentment la idea de que les grans fortunes i les grans empreses paguin els impostos que haurien de pagar (en una societat justa), no entra dins els plans per equilibrar l'economia. Ara toca caçar “contrabandistes”.
Jo ho deia un ex cap de Govern: Andorra és un país pobre d'homes rics.
Totalment d'acord.