Editorial
Un toc d'alerta
El creixement dels casos actius a la Seu d’Urgell, una ciutat on fins ara la malaltia havia tingut una incidència baixa, ha de servir com un avís per no relaxar les mesures de protecció i prevenció, especialment en l’àmbit del lleure
El coronavirus ha posat en relleu que no hi ha individus, ni col·lectius ni zones amb menys risc de contagi. L’Alt Pirineu i l’Aran va ser una de les àrees sanitàries amb un impacte més baix de la malaltia respecte a la resta de Catalunya fins al punt de liderar les fases del procés de desconfinament. Diversos factors permetrien explicar la baixa incidència, entre els quals, una densitat de població baixa o la mobilitat més reduïda que en altres zones del territori. Paradoxalment, el baix impacte de la malaltia ha afavorit que les zones d’alta muntanya s’hagin convertit aquest estiu en molt atractives per als turistes, interès que s’ha traduït en un alt índex d’ocupació hotelera. En pocs dies, no obstant, la situació s’ha capgirat a la Seu d’Urgell amb un increment dels contagis fruit de tres brots associats a l'àmbit de l’oci. El relaxament de les mesures de distanciament social i de prevenció en general i l’escassa percepció del risc d’alguns dels ciutadans han convertit el lleure en un dels principals obstacles per a la contenció de la pandèmia. La quarantena de casos actius en una població de poc més de 12.000 habitants és prou significativa perquè s’activin els senyals d’alarma per part de l’ajuntament i es reforcin tant els mecanismes de prevenció com de control estricte del seu compliment. Alhora obliga a reforçar la col·laboració amb Andorra a través del rastreig dels contactes atesa l’estreta relació tant econòmica com humana.
L’exemple d’aquest rebrot ens ha de servir de toc d’alerta a tots plegats per no defallir en el seguiment de les mesures dictades o recomanades per les autoritats sanitàries, especialment en un moment en què el Principat és destí de molts turistes. I aquest zel ha de ser màxim en les activitats d’oci que afavoreixen el contagi. Després de mesos d’angoixa, la reducció del nombre de casos i, especialment, dels ingressos hospitalaris, han acabat afavorint una falsa percepció de seguretat però el risc continua sent molt elevat i encara ens trobem molt lluny de la immunitat col·lectiva.