Editorial
El silenci com a resposta
L’enuig de la cònsol d’Escaldes per la publicació d’un article informatiu es pot entendre des de l’estratègia política, però cal desmentir qualsevol desig d’intoxicació. Els polítics demanen transparència però no la practiquen
El comú d’Escaldes va decidir ahir finalment donar resposta a un dels interrogants que planen sobre la corporació. Rosa Gili, que una dia abans no va voler aclarir als mitjans de comunicació quina serà la seva decisió sobre els fons de solidaritat per al coronavirus i que tampoc s’havia definit sobre la crida del Govern pel que fa a la rebaixa dels salaris dels alts càrrecs parroquials, va anunciar que no es desmarcarà de la resta de corporacions i que adoptarà una rebaixa en la línia que decideixi la majoria de comuns, tancant d’aquesta manera una polèmica inexistent que només la cònsol i els seus col·laboradors han alimentat evitant respondre als periodistes o simplement contestant amb la indiferència que implica el silenci quan el que es demana és un senzill aclariment, una forma d’actuar a la qual ja ens comencem a acostumar malgrat la transparència que l’exconsellera del PS reivindica en el seu comunicat. S’ha de deixar clar que el comú d’Escaldes té tota la legitimitat –la que li van atorgar els electors– per prendre la decisió que consideri més oportuna. És obvi que tots els polítics són conscients de quina serà aplaudida pels ciutadans i quina concentrarà les crítiques, com també és cert que la majoria de polítics –de totes les tendències– admeten que la retallada salarial és una mesura popular que a la pràctica tindrà pocs efectes pel que fa a l’estalvi públic. No seria just retreure a la cònsol escaldenca que discrepi de la resta de corporacions, però l’opinió és un dret que ningú pot negar i des de la perspectiva de molta gent la indefinició de Gili pot ser intencionada o no, però en cap cas ajuda a adoptar accions que no han de patir cap retard. Fer acusacions d’intoxicar la vida política, de difondre intencionadament informacions manipulades i insinuar un assetjament inexistent és tancar els ulls a la realitat i sovint acostuma a ser el discurs fàcil al qual recorren els polítics. L’obligació de la majoria de mitjans de comunicació és respectar les decisions dels càrrecs electes però també mantenir una visió crítica i vigilant com a periodistes. Tampoc toca respondre als mestres de la professió que sempre estan en possessió de la veritat, i en canvi és necessari finalitzar aquestes línies demanant a les nostres autoritats aquesta claredat i transparència tan repetides i malauradament tan oblidades.