Sacrifici conjunt

A poc a poc el país intenta tornar a la normalitat, un objectiu que no és gens fàcil davant l’enemic invisible que assetja la humanitat i una economia com l’andorrana que depèn exclusivament de la situació dels nostres veïns. El Govern defensa que l’endeutament actual dona marge per poder fer front als compromisos adquirits i incrementar la depesa de forma considerable, fet que suposarà elevar l’endeutament també de manera important. A banda de la recaptació fiscal i de l’emissió de deute públic, Andorra s’ha adonat ara que fa falta un ajut extern que serveixi de suport en casos extrems, un prestador en última instància, o qualsevol organisme de solvència al qual es pugui acudir en cas de necessitat. I ara és precisament quan estem en estat d’emergència, sanitària però també econòmica, tot i que són molt poques les veus que tenen la gosadia de reconèixer que la tornada a la feina serà tempestuosa perquè ningú no sap a hores d’ara quan hi haurà una recuperació del turisme i ni tan sols hi ha la certesa de si la guerra contra el virus es guanyarà o a la tardor ens podem trobar amb un nou brot, com augura un dels principals assessors del govern alemany. Sense perdre l’optimisme hem de ser realistes i preveure totes les opcions possibles, també el pitjor dels escenaris. Dotze anys després de la crisi immobiliària, el món se situa davant l’abisme d’una altra recessió. Els experts coincideixen que és molt difícil pronosticar el rumb de la crisi econòmica del coronavirus perquè no té precedents, i l’FMI adverteix que potser es tracta de la crisi més greu des de la Gran Depressió. Posar cadenes a les portes de les empreses no és la solució, sinó fer més profunda la ferida, i per tant la prioritat és aconseguir vèncer el coronavirus i retornar a les repetides fórmules de no deixar caure la inversió i d’incrementar la despesa pública, encara que suposi endeutar el país. Els ciutadans no es poden veure abocats a un altre llarg període de crisi que podria posar en perill el mateix sistema. A Andorra no només el Govern ha de fer l’esforç, sinó també els comuns. Deixar de fer ara inversions en projectes ja previstos és una mala gestió. També les corporacions s’han d’endeutar si és per gastar diners en projectes que donin feina a les empreses i els treballadors, perquè ara és l’hora de fer un sacrifici conjunt.