No ens podem relaxar

Fa poc més d’una setmana que el Govern va decidir flexibilitzar el confinament i començar a permetre a la ciutadania sortir al carrer. La mobilitat, però, continua restringida a una hora cada dos dies i amb unes franges determinades segons l’edat de les persones, reservant entre les 11 i les 14 hores per a la gent gran i les persones vulnerables. També està delimitat el temps per sortir a córrer, permetent l’activitat esportiva entre les 6 i les 9 hores i les 19 i les 21 hores. Els primers dies, la gran majoria de la població va seguir escrupolosament la normativa i veure algú pel carrer sense mascareta o en un horari que no tocava era pràcticament impossible. La petita escletxa que ens permet sortir i respirar aire pur va ser exemple en diversos mitjans forans i de fet la mesura ja implementada entre les nostres fronteres es pot aplicar també a d’altres indrets. Les dades que va facilitar el ministre portaveu, Eric Jover, confirmen la percepció de compliment de les mesures, ja que la mobilitat de la setmana passada era un 80% inferior a la mateixa data de l’any anterior. Des de l’inici d’aquest primer pas cap al desconfinament, les autoritats no s’han cansat de repetir que no ens podíem relaxar i que havien de seguir minuciosament els horaris marcats per evitar un nou brot de la malaltia. Han insistit per activa i per passiva que la disminució de nous casos no és sinònim que la pandèmia s’hagi acabat i que anar més ràpid del compte a tornar a la normalitat podria provocar haver de fer marxa enrere. La insistència de les autoritats, però, sembla que no és suficient i que la disciplina de la ciutadania demostrada durant els primers dies s’ha desinflat. Les dades sobre la mobilitat fetes públiques ahir per Jover rebaixen el menys 80% de la setmana passada a un menys 67%. L’increment de la mobilitat va portar ahir el Govern a amenaçar d’endurir de nou el confinament si no se seguien les indicacions corresponents. La sortida d’una hora cada dos dies és un dret que de ben segur ningú vol perdre, especialment aquells que tenen nens a casa, però no només. També és fàcil afirmar que ningú desitja un nou rebrot amb el perill de col·lapsar el sistema sanitari. Cal ser curosos i conscients de les implicacions que té saltar-se l’horari assignat. No seguir-lo va més enllà de la irresponsabilitat, especialment per les conseqüències que pot tenir per a padrins i gent vulnerable.