Pensar ja en altres mesures

A mesura que passa el temps, com és normal, s’agreuja la situació en general, del país, dels treballadors, de les empreses, del sistema sanitari. És fins i tot difícil intuir les decisions que es prendran demà i les iniciatives que aniran sorgint a mesura que el coronavirus és present. La prioritat absoluta és salvar vides i per sort cal pregar perquè res no canviï, ja que els metges de l’hospital no tenen el malson de decidir a través d’un codi mèdic quins pacients tenen opció a la sanació i quins no per falta de llits a l’UCI i d’aparells respiratoris, una situació desesperada davant la qual es troben ja els metges espanyols. Ara es tracta de donar tot el suport per aconseguir acabar amb aquesta pandèmia i paral·lelament s’ha de treballar per esmorteir els efectes en l’economia, inevitables i que malauradament apunten una important recessió. Hi ha moltes idees, però cal ser seriosos i tocar de peus a terra en funció del país en què vivim. Imposar una renda universal i deixar de pagar-ho tot com defensa un grup d’autònoms no té gens de sentit, tot i que s’ha d’entendre la impotència d’aquells que no facturen res i que han de fer front a nòmines i despeses de proveïdors. L’objectiu prioritari, després de la salut de la població, és salvar empreses i llocs de treball per aconseguir una normalització de l’economia al més aviat possible, repte que d’entrada ja és difícil. L’article 41 de la Llei de relacions laborals diu que el contracte queda en suspens quan ho imposa una raó de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment la continuació de l’activitat de l’empresa per un període superior a 48 hores i inferior a tres mesos, és el que a Espanya es coneix com a ERTO. De la resposta del cap de Govern, Xavier Espot, als comerciants de l’eix central es dedueix de forma clara que aquesta opció està entre el nou paquet de mesures que haurà de decidir l’executiu, atès que totes les opinions de les pimes i els comerciants coincideixen que sense activitat no podran fer front al pagament dels salaris del personal. L’arrencada serà dura per a tot el teixit empresarial i sense turisme Andorra es queda sense l’única font d’ingressos. Tot just quan acaba d’entrar en vigor la Llei òmnibus ja s’ha de pensar en una altra bateria de propostes i sobretot dels diners que seran necessaris per portar-les a la pràctica.