Heliport a la Massana

El ministre d’Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha agafat el toro per les banyes en un afer que és autènticament complicat i que acostuma a girar-se en contra de qui l’impulsa. Està vist que intentar construir un heliport a Andorra és un projecte de difícil concreció, no perquè es posi en dubte si és o no necessari, si val la pena pel seu cost, si aportarà turisme de qualitat. No és això, es tracta simplement que no molesti ningú, ni per soroll, ni per visibilitat i, lògicament, en matèria mediambiental. De moment hi ha una bona sintonia amb el comú de la Massana amb dos possibles emplaçaments, a Beixalís i la Caubella, dos llocs allunyats de zones residencials i que a priori semblen zones que difícilment poden topar amb una resistència veïnal, les famoses plataformes que s’han tornat tan actives i que proliferen davant qualsevol projecte d’interès general però que afecta un grup de veïns. No obstant els avantatges d’aquestes dues ubicacions, hi ha un però, com ara que no es tracta de dos llos cèntric, ni de bon tros més cèntrics que la Borda Vidal, que els tècnics van assenyalar com a zona idònia. Però el més important és que l’heliport tiri endavant, i benvingut serà a la Massana. Més enllà d’evitar protestes ciutadanes, les administracions han de trobar solucions perquè el viatge de l’heliport fins al centre del país no es converteixi en una viacrucis per a aquells que paguen per un desplaçament ràpid. No semblen gaire originals les alternatives que proposa la cònsol de la Massana, Olga Molné, de sincronitzar els semàfors en verd o d’esglaonar les entrades i sortides de les escoles. En el primer cas es dona per fet que els responsables de circulació ja tenen en compte el principi bàsic de sincronització dels semàfors que s’aplica a totes les ciutats. Pel que fa a modificar les entrades i sortides escolars sembla pitjor el remei que la malaltia, ja que s’allargaria el temps de desplaçament dels vehicles amb mares i pares que porten els fills a l’aula. Tenint en compte que hi ha un sector de la població de la Massana que s’oposa a la variant, estem davant el problema endèmic d’aquest país, on mai plou a a gust de tot­hom i on l’esport nacional sembla ser buscar conflictes i obstacles a qualsevol projecte. Així és molt difícil fer les coses amb consens donant sempre explicacions.