Editorial
Fugida de la presó
Dimarts un pres preventiu va fugir de la presó saltant el mur d’un dels patis. L’acció efectiva de la policia va permetre controlar-lo tres hores després però és indubtable que s’obren interrogants i que s’han d’aclarir responsabilitats
La fugida del pres preventiu José Luis Tribaldo es va avortar tres hores després que des de la presó alertessin que s’havia escapolit de les instal·lacions. S’ha de celebrar la diligència de l’operació gàbia organitzada per la policia, perquè la situació es va resoldre sense més conseqüències que l’expectació que van crear els controls dels agents o el sobrevol constant de l’helicòpter, o que se l’atrapés en una zona molt concorreguda. Situacions derivades de la proximitat del centre penitenciari al nucli urbà. Però la primera fugida d’un pres a Andorra necessita moltes més explicacions. De moment, oficialment, el Govern es remet a l’informe intern encomanat per determinar el que va passar i per què va passar. Però sorgeixen les primeres informacions de dins del centre penitenciari que obren uns interrogants que causen, si més no, preocupació. Tribaldo és un pres conflictiu. D’aquí que la gestió del seu empresonament hagi provocat que s’hagin hagut de buscar solucions ad hoc. Per exemple, situar-lo a l’anomenat mòdul d’ingrés (aquell destinat als reclusos que arriben al centre penitenciari i que s’usa de manera molt breu fins que se’ls posa al mòdul definitiu). Els incidents causats pel reclús haurien recomanat situar-lo a la zona d’aïllament, però el metge forense va denegar l’autorització alertant de perill que s’autolesionés. Per tant, se’l va separar de la resta situant-lo en aquesta zona, amb un pati que els sindicats dels carcellers asseguren que és vulnerable perquè té unes característiques que dificulten la vigilància des de la garita destinada a aquesta funció, i que així s’hauria fet arribar a la direcció. Ahir el ministre portaveu va assegurar que ni la direcció ni el ministeri d’Interior tenien constància d’aquest problema. Aquest és un interrogant a resoldre. En segon lloc, s’ha evidenciat que era possible saltar un mur de la presó. Sigui més o menys imprudent per part de qui el salta, la realitat és que hi havia una possibilitat de fugida i això posa en dubte la construcció i les proteccions de l’edifici. S’ha d’exigir que després de l’incident es prenguin les mesures escaients perquè quelcom similar no es repeteixi. Però també que amb la major celeritat possible s’aclareixin responsabilitats i que es depurin si és constata que hi ha hagut mala praxi o deixadesa davant d’un problema que era conegut.