x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Editorial

Funcionaris i doble feina

El ‘cas Chato’ ha tornat a evidenciar el problema existent amb les segones feines dels funcionaris. Una qüestió que els sindicats denuncien que la nova Llei de Funció Pública no ha resolt. El Sipaag demana una regulació més clara
Actualitzada 15/10/2019 a les 06:49
El ministeri de Funció Pública va enviar la setmana passada una nota informativa per recordar en quines situacions la llei permet als funcionaris tenir una segona ocupació. I també que hi ha excepcions que queden “a discreció” del mateix Govern, seguint un criteri d’“interès general” per donar suport a aquells treballadors públics que, per exemple, cooperin amb el teixit esportiu i associatiu del país. El Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) ha reaccionat a la nota palesant el desacord a com va acabar plasmant la nova llei el règim d’incompatibilitats dels funcionaris. I reclamant que el text sigui menys restrictiu i que sigui el comitè tècnic d’organització i gestió el que determini en quines feines hi pot haver incompatibilitats i, per tant, queden prohibides per al treballador públic. La reforma de la Llei de Funció Pública va recollir part dels anhels dels treballadors, en el sentit de permetre una feina extra a treballadors interins o amb un salari més baix (amb un sou inferior al 120% del sou mínim). Una excepció comprensible per no penalitzar aquells empleats de l’administració amb condicions econòmiques més modestes. Però fer extensiva l’autorització a les ocupacions extres no sembla una mesura ni necessària ni adient. La condició de funcionaris els imposa unes incompatibilitats (que van acceptar quan van ocupar el lloc de treball) però també un seguit d’avantatges respecte als empleats del sector privat. Acceptar que poguessin tenir una segona feina remunerada seria fer créixer encara més les diferències respecte als treballadors de la privada aprofitant, a més, que tenen condicions laborals que els ho faciliten, com ara horaris més flexibles. No obstant això, si hi ha una cosa que ha deixat clara el cas Chato és que és necessari que la llei sigui molt més clara. També que, en el cas concret del món esportiu, hi ha un grapat de treballadors públics que hi tenen relació i que hi col·laboren i que no s’hi pot posar fre perquè aquest és un ter­ritori de 80.000 habitants, amb les limitacions que això comporta. El que s’haurà d’exigir sempre al treballador públic és que compleixi la normativa vigent. I per això és necessària una legislació més clara, que esvaeixi dubtes i eviti que es pugui acusar el Govern que decideix sobre la base de criteris poc transparents.
Etiquetes
  • #4 LA saCa Maca
    (15/10/19 11:57)

    Com diu el.meu Avi. Millor treballadors que Ganduls si volen treballar amb una altra feina deixeu.los treballar quin mal fan.
    Jo amb 40 Hores acabo mort.

    Respondre
  • #3 Pere
    (15/10/19 11:21)

    Treballadors públics i privats, haurien de tenir els mateixos drets i deures. Jornals, acomiadaments, sindicats, laborables, festius...
    Ja n'hi ha prou de la política del vot i de les dugues Andorres.

    Respondre
  • #2 Silvia Gil
    (15/10/19 08:30)

    Cas Chato? Aquí no hi ha cap cas Chato , això ho ha creat la  premsa dirigida per un a serie de persones amb interessos personals i per desviar l'atenció del que realment importa. Jo que sàpiga el Sr. Chato ni està imputat en cap cas de la justícia ni res semblant. El que ha estat és un cap de turc davant de la covardia dels actuals dirigents.

    Respondre
  • #1 Ja n'hi ha prou
    (15/10/19 07:56)

    Ja está be que aquesta oligarquía es faci amb el control del pais. No tenen prou amb les avantatges de les jubilacions respecte a la resta, que cotitzem exactament igual, que a sobre, volen ocupar una plaça que per poc que paguin la podria ocupar un altre, com a minim, amb les mateixes necessitats economiques que ells. Al final acaba igual : enxufisme familiar i politic. Si un policía, et venen, quan els interessa, que ho es les 24 hores, com es menja que dintre d'aquest temps faci de director tecnic d'una federacio? Amb sou? Enxufat x qui? Es que no hi ha gent que no pugui fer el mateix? Es indignant 

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts