x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Editorial

Radars contra accidents

Fa tretze anys s’instal·lava el primer radar fix a la xarxa viària andorrana. Avui ja són setze els aparells en funcionament, localitzats en aquells llocs on s’ha detectat un problema amb l’excés de velocitat i la sinistralitat associada
Actualitzada 17/09/2019 a les 06:43
Fa pocs dies s’anunciava la incorporació de tres nous aparells de control de velocitat (dos a la CG-1, a Andorra la Vella, i un altre a la CG-2, al tram entre Encamp i Canillo) a les carreteres del país. Amb la instal·lació d’aquests radars, els punts de vigilància fixos s’eleven a setze. Una xifra notable si es té en compte que la incorporació d’aquests ginys a les carreteres és relativament recent. El 2006 es col·locava el primer i des de llavors no només han crescut en nombre, també se n’han incorporat de tram, una modalitat que amplia la vigilància durant més metres i evita el gest de prémer el fre quan se sap on hi ha l’aparell i després tornar a accelerar. Els radars sovint generen debat perquè hi ha qui acusa les autoritats de fer-los instal·lar amb afany recaptatori. El cert és que la multa és sovint l’arma més dissuasiva per aconseguir conductes més prudents al volant i s’ha convertit en una eina efectiva per millorar la seguretat viària. Es fa difícil trobar raonaments en contra del fet que s’instal·lin punts de control de velocitat a les carreteres en aquells llocs on s’ha demostrat que els vehicles corren més del que toca perquè està àmpliament demostrat que superar el límit de quilòmetres per hora que estableix la senyalització és un dels factors que més freqüentment ocasionen accidents de trànsit. L’únic que s’ha de demanar a l’administració és que es busquin més alternatives perquè és evident que no es poden posar radars a cada punt quilomètric. S’ha d’aspirar a tenir conductors suficientment responsables perquè no necessitin l’amenaça d’una multa per tenir una actitud correcta en la conducció i això s’aconsegueix fomentant la sensibilització, la pedagogia i l’educació. Que aquesta educació viària que, amb encert, s’ensenya a les escoles no es perdi a l’edat adulta. Aconseguir reduir la sinistralitat serà una suma de molts factors, no tan sols el sancionador. Ara bé, tampoc es pot deixar de banda que la normativa andorrana s’ha d’actualitzar en aquesta matèria. El nou Codi de Circulació hauria d’aprovar-se ja aquesta legislatura i, amb el text, una revisió a l’alça de les quanties de les multes. Perquè de poc serveix multar si el que s’ha de pagar és relativament baix. El càstig econòmic és dissuasiu però si la quantitat associada no espanta suficientment la seva incidència segur que serà menor.
Etiquetes
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts