L'embolic del 'cas Chato'

L’executiu i els liberals s’han vist ar­rossegats a un seguit de problemes en cadena per l’afer del cobrament de Chato de diners de la Federació de Futbol que no va declarar. L’afer s’ha complicat moltíssim perquè la gestió comunicativa de l’afer ha estat com tirar benzina al foc. A hores d’ara és molt més greu com ha tractat el Govern el problema que no pas el problema en si. La continuïtat o no del secretari d’Estat té arguments per les dues bandes i finalment pot semblar que uns tenen més pes que altres, però els dos posicionaments tenen punts forts i febles. El que no té cap defensa és l’actuació de Jordi Gallardo, que per precipitació i sense saber quina era la magnitud del problema va sortir a explicar el primer dia que Chato continuava perquè era de la seva plena confiança. El ministre hauria de saber que la confiança és un sinònim d’amistat o de bona relació i l’únic que no pot fer un gestor públic és mantenir un subaltern perquè li té confiança. O com a mínim no pot ser mai ni el primer ni el principal argument. La capacitat per desenvolupar la feina o la tasca demostrada són els elements de defensa. En aquells moments encara no hi havia fets objectius perquè ni tan sols se sabia si hauria hagut de pagar o no o quines irregularitats podien existir. Gallardo va posar benzina al foc obrint la porta a acusacions d’amiguisme. Eric Jover encara ho va empitjorar més quan encara s’estava en el mateix estadi i ha quedat la sensació que va venir a donar un capote a Gallardo que al final va ser encara pitjor. Aquesta defensa sense arguments va encendre part de la ciutadania i quan Espot arriba a donar-ne ja és massa tard perquè és inconcebible que primer se’l ratifiqui i dies després, quan ha caigut la tempesta, es donin els arguments per a la ratificació. Ara ja tant hi fa el que diguin perquè l’opinió va quedar formada entre els posicionaments de Gallardo i Jover. I els membres dels liberals que han quedat apartats dels llocs de responsabilitat en aquesta nova etapa han aprofitat per dimitir. L’episodi ha de ser un punt d’inflexió a l’hora de gestionar problemes perquè una situació complicada de relativa fàcil resolució s’ha acabat convertint en una espiral en què el Govern s’ha acabat posant tot sol en el punt de mira.