Més refugiats

Al setembre farà quatre anys que el Govern va anunciar el compromís d’aportar el seu gra de sorra a la crisi de refugiats que havia esclatat l’estiu del 2015. Les imatges de milers de persones intentant fugir de la guerra siriana per arribar a la seguretat d’Europa, malauradament amb sort desigual i patint una resposta molt tèbia per part dels governants del vell continent, colpien les consciències i l’executiu va anunciar que s’implicaria en la crisi humanitària acollint una vintena de refugiats. Durant tres anys es va bastir una regulació per fer possible l’acollida amb totes les garanties i donar empara legal a l’arribada de refugiats al Principat. El 25 d’octubre de l’any passat dues famílies de refugiats passaven la frontera del Principat provinents d’un camp del Líban on havien arribat fugint de la guerra de Síria. I ho van fer estan en vigor una llei que ha vetllat perquè un cop al Principat aquestes persones hagin gaudit de totes les condicions per començar a construir una nova vida: dret a la sanitat, a l’educació, a un habitatge i a una feina. Amb aquestes dues famílies ja adaptades a la vida del Principat, el Govern ha iniciat els tràmits perquè “el més aviat possible” s’instal·li al país una segona tongada de refugiats, fins a arribar a la vintena a la qual es va comprometre l’executiu quan va esclatar la crisi, encara oberta, per la guerra a Síria. El Govern ja ha iniciat els contactes amb la Comunitat de Sant Egidi, entitat que amb el projecte de corredors humanitaris ha contribuït a l’arribada segura de milers de persones a països com Bèlgica, Itàlia o França. La Comunitat de Sant Egidi, com ja va fer l’octubre passat, serà l’encarregada d’ajudar en la selecció dels nous refugiats, que arribaran des del Líban, i s’implicarà en l’acompanyament. Quan arribin les noves famílies, Andorra seguirà assentant les bases per ser partícip d’un moviment solidari global, en la mesura de les possibilitats d’un territori petit i amb recursos molt més limitats que els dels veïns. La normalitat, en la primera arribada de refugiats, va marcar el procés de la seva acollida i ho està fent en el desenvolupament de la seva vida al Principat. Una normalitat que no té perquè no repetir-se quan arribin les noves famílies. Quan ja estiguin acollits s’haurà d’avaluar si hi pot haver una major implicació en una crisi que no s’ha tancat ni molt menys.