Editorial
El perill dels lloguers
L’Alt Urgell comença a notar de forma molt important la pressió dels preus del lloguer a Andorra. La situació comença a tenir paral·lelismes amb el ‘boom’ de principi dels 2000, tot i que aleshores els habitatges eren de compra
La bombolla immobiliària andorrana dels primers anys de segle va tenir una rèplica molt forta a l’Alt Urgell. Quan els preus van començar a ser prohibitius a les Valls els compradors van començar a demanar habitatge a la comarca veïna del sud. Es va contagiar una febre constructiva que fins i tot va arribar a habilitar tota la part de l’Horta del Valira, que havia d’acollir uns dos mil habitants més. La crisi va deixar caure la destral i tant el projecte de l’Horta del Valira com moltes altres construccions es van quedar a mig fer o sense vendre. L’Alt Urgell va pagar un preu molt més alt que Andorra perquè al Principat el terreny és escàs i cinc anys després de l’inici de la crisi ja hi havia residents passius que necessitaven habitatge i la roda de mica en mica s’ha anat posant en marxa, tot i que a dia d’avui només hi ha obra nova d’alt estànding. L’habitatge a la Seu simplement va col·lapsar. Un miler de fronterers van ser acomiadats i bona part dels que s’havien traslladat des d’Andorra van tornar. Fins fa un parell d’anys l’Alt Urgell tenia habitatges de sobres i un nivell de preus relativament assequible fruit d’una major oferta que demanda. L’increment incessant del preu del lloguer al Principat ha anat derivant gent per decantació cap al sud. Aquest cop no és per comprar, sinó per llogar. El nombre de gent que ha decidit passar la frontera cada dia per anar a treballar a canvi d’un preu de lloguer raonable va en augment. S’ha arribat al punt que diverses immobiliàries ja només disposen de productes molt determinats. De mica en mica la gent provinent del Principat ha anat agafant la sobreoferta alturgellenca i ara comença a notar-se per primer cop en quinze anys certa escassetat. El dubte arriba respecte a com evolucionarà aquesta situació. Si la pressió d’Andorra continua sent forta no seria d’estranyar que es recuperi certa activitat constructora a la comarca. La possibilitat de fer pisos per destinar-los al lloguer sembla un bon negoci en l’escenari actual. A la Seu no tan sols no li falta terreny, sinó que té una part ja preparada amb els carrers també asfaltats i solars buits a banda i banda. Seria essencial, però, que hi hagués un control (inexistent en el període (2003-2007) per evitar una nova bombolla que s’escapi de les mans.