Editorial
Mil pisos a Escaldes
Escaldes preveu la construcció d’uns mil pisos en els propers dos anys amb un impacte especialment fort en la zona del Clot d’Emprivat, on s’aixecaran diferents torres de vint plantes destinades als habitatges d’alta gamma.
La construcció a la zona del Clot d’Emprivat és lògic que estigui envoltada de polèmica. Al cap i a la fi, l’espai ha estat una zona verda, amb places i aparcaments durant molts anys. La immensa majoria de la ciutadania preferiria, com és lògic, que no es construís res i l’espai quedés tal com està ara, en in eternum. Però els propietaris tenen tot el dret a construir i el comú escaldenc ha pogut oferir aquest espai durant força anys. La corporació va decidir apostar de forma contundent per guanyar el màxim d’espai per a ús públic. Aquesta opció només passa per permetre una alçada molt més important als edificis i dona metres en vertical per poder rebaixar de forma substancial els horitzontals. L’impacte de veure torres de vint metres canviarà l’skyline nacional, però és una opció infinitament millor que haver mantingut la normativa estàndard. En cas d’aplicar-la, els edificis serien de set plantes, però no quedaria més que carrers entre els edificis. Amb les grans alçades, l’espai a peu de carrer serà molt més gran i permetrà que hi hagi zones més àmplies comunes. L’obligació del comú és que el desenvolupament de la zona es faci de forma ordenada i en estricta aplicació dels plans d’urbanisme. El Clot d’Emprivat és l’única gran zona cèntrica que encara no ha estat edificada. Una part sensible del miler de pisos que s’oferiran a Escaldes en els propers dos anys estan vinculats a aquest espai. Es tracta d’habitatges d’alta gamma que són un producte amb una sortida important. Tant els residents passius com els inversors que veuen com els dipòsits gairebé no rendeixen estan interessats a adquirir aquests pisos d’alt standing. Bona part de les construccions s’han engegat sabent que hi ha una part venuda a l’avançada. Ni constructors, ni bancs, ni promotors, ni propietaris de terrenys se la volen jugar. El problema fonamental passa perquè gairebé l’única oferta en habitatge nou en els propers anys serà per a l’alta gamma. No és casualitat que en el segon trimestre de l’any no s’hagi venut ni un sol pis nou. És una xifra extrema, i segurament fruit d’una sèrie de coincidències, però és evident que l’oferta actual d’obra nova continua sota mínims i la que arribarà no estarà a l’abast de totes les butxaques.