Els reptes de Cultura

Dimecres passat el Govern va treure a concurs la primera fase de les obres que necessita el santuari de Meritxell per solucionar greus deficiències provocades per la mateixa construcció i pel pas del temps. El nou director de Patrimoni, Xavier Llovera, és prou gràfic quan assevera que era necessari emprendre les obres pel risc que el temple pugui arribar a patir l’ensorrament d’alguna part “d’aquí a quatre o cinc anys”. Serà necessària una intervenció xifrada al voltant dels 1,6 milions d’euros que ja es preveu que es reparteixi en quatre o cinc exercicis. En primer lloc cal felicitar-se perquè finalment es licitin els treballs, quan ja un informe lliurat per Patrimoni Cultural al ministeri d’Ordenament Territorial fa uns anys (Jordi Alcobé n’era el titular, per tant, estem parlant de la primera legislatura demòcrata) definia les actuacions a fer. En segon lloc cal demanar-se perquè no s’han tirat endavant abans, malgrat que això ja no és responsabilitat de la nova ministra. Però la qüestió sí que posa de manifest la necessitat que els propers quatre anys tot allò que afecta Cultura tingui més rellevància en les polítiques governamentals i, per tant, en les d’obra pública, grans projectes a banda. Un museu nacional que reculli el relat de la història d’Andorra és una iniciativa que té tot el sentit però també el té demanar que es plantegi amb sensatesa, defugint idees que suposin una despesa milionària, i que no tregui ni temps ni diners per actuar en les necessitats del dia a dia i, per exemple, en les urgències del patrimoni, que són prou rellevants. Deia el cap de Govern en la presa de possessió de Sílvia Riva que no s’ha de caure en l’error de pensar que hi ha carteres ministerials inferiors a les altres. Malauradament no és la sensació que s’ha donat tot sovint quan es tractava de Cultura, amb un pressupost eminentment dedicat a pagar salaris i despeses corrents, i amb projectes sobre la taula que s’allarguen i allarguen en el temps. Els entorns de protecció en són una clara demostració, malgrat la importància que tenen per valorar el patrimoni i, per tant, la història del Principat. Aquesta primera acció sembla que constata una millor sintonia entre Cultura i el ministeri que controla el pressupost dels treballs públics. La demanda a fer és que aquesta cooperació continuï. I que Cultura sigui més àgil amb els dossiers pendents.