Acostar l'acord

El Govern que lidera Xavi Espot ha decidit que la tardor vinent convocarà reunions de poble per explicar l’estat de les negociacions amb la Unió Europea (UE) per a l’Acord d’associació als ciutadans. Una iniciativa tant lloable com necessària. Es tracta d’un tractat que establirà unes noves regles de joc amb els veïns, afectarà totes les estructures del país i per tant obligarà a un replantejament com a Estat. Una transformació que, vagi per davant, només pot ser beneficiosa per a Andorra sempre que s’aconsegueixi mantenir determinades especificitats que garanteixen la viabilitat i perdurabilitat d’un microestat davant el gegant europeu. El que és inqüestionable és que ja no podem viure d'esquena a la UE i encara menys en contra. Els temps de l’autarquia i de les pràctiques que tensaven la relació amb els veïns fins al límit han passat a la història. No es tracta d’una cessió de sobirania, com determinades forces han volgut i volen vendre, sinó d’acceptar la nova realitat supranacional. Andorra és Europa. Ara bé, la moratòria del tabac, mantenir el monopoli en les telecomunicacions o el control de la immigració són unes demandes ajustades a les especificitats del país i a les que la UE hauria de ser receptiva. Pel que fa a aquest últim punt, cal tenir en compte que hi ha precedents en altres països i darrerament tots els Estats exigeixen recuperar més competències en la vigilància fronterera. Per totes aquestes consideracions esdevé imprescindible acostar l’acord a la població. Fins ara tot el que ha envoltat a les negociacions ha vingut marcat per la falta de transparència, la qual cosa s’ha utilitzat per intentar fomentar el rebuig a un acord del qual no se’n coneixien els mínims detalls. El partit liberal, en coalició al Govern amb DA, va dir abans de les eleccions que no s’oposava a intensificar les relacions amb Europa, però demanava més informació sobre els contactes i que aquesta es traslladés a la ciutadania. Amb el benentès que quan s’està en ple període de negociacions, es tracti del que es tracti, els responsables de les delegacions no poden explicar al minut en quin punt es troben. Com tampoc ha de servir d’excusa per a no dir-ne res fins a l’últim moment quan tot està decidit i esperar sense més el vistiplau. És el primer pas per explicar i convèncer que acostar-se a Europa és l'única alternativa.