Despesa sanitària alta

La despesa per les prestacions sanitàries durant el primer trimestre del 2019 s’ha incrementat un 9,8% respecte als primers tres mesos de l’any passat. Es va enfilar fins als 24,8 milions d’euros. L’increment de treballadors ha estat del 3% i per tant el decalatge és evident. Les alarmes sobre els números vermells sanitaris fa tres anys que han baixat molt en intensitat. El motiu es troba en el fet que el dèficit anual s’ha estabilitzat prop dels 50 milions d’euros i ja s’ha assumit que aquest és un peatge que cal donar per fet. La despesa sanitària nacional és alta, per molt que en els darrers anys s’hagi fet creure que si es compara amb els països de l’entorn no és excessiva. I és alta, com a mínim respecte al que acostumava a ser, perquè ho marca l’evolució d’increments excessius, que van molt més enllà de l’envelliment de la població. La salut és un tema massa sensible perquè es posin gaires pegues a l’hora de destinar-hi recursos públics. L’hospital, amb més de 1.100 treballadors, continua incrementant la plantilla any rere any i augmentant la despesa sense que tampoc ningú no s’atreveixi a posar en dubte el perquè. Cas per cas sempre hi ha motius per justificar la despesa, especialment en salut i en educació, però no s’ha de perdre de vista que cal la millor sanitat i educació possibles dins de la capacitat d’un estat per pagar-la. La situació de la sanitat andorrana és tan curiosa que ara ja fa més de vuit anys que s’està redactant una cartera de serveis que havia d’estar llesta l’any 2011 i que cada sis mesos es promet que arribarà. Es tracta d’una eina decisiva a causa que permetrà definir quins són els tractaments i serveis sanitaris que oferirà la sanitat pública i quins hauran de ser oferts en centres amb conveni a l’exterior, perquè l’escàs nombre de pacients potencials faria que siguin més ben atesos en centres estrangers concertats amb la CASS. La reforma sanitària s’ha quedat, de moment, en la designació del metge referent. Caldrà esperar que el pla per continuar la reforma es mantingui ferm i s’aconsegueixi establir un marc estable per a la propera dècada. Fins llavors ni tan sols hi ha la capacitat de saber què és el que s’està fent malament perquè en un sol trimestre la despesa sanitària s’elevi un 10%.