La renúncia de Bartumeu

L’escenari electoral ha viscut dos moviments importants en les darreres 48 hores. D’una banda, Jaume Bartumeu anuncia que no serà el cap de llista d’SDP i, de l’altra, Ciutadans Compromesos de la Massana fa una enquesta en què constata que la formació està dividida entre el suport al projecte de la tercera via que lidera Josep Pintat i el dels demòcrates, que té com a cap de llista Xavier Espot. El més rellevant, però, és el gir de Jaume Bartumeu, que feia un parell d’anys que estava en semiprecampanya deixant entendre que havia de ser la seva última gran contesa política i de cop i volta ha descavalcat. La sensació que feia ahir a la roda de premsa és que el projecte no s’abandona però es descafeïna amb la porta oberta que ni tan sols facin llistes parroquials. El potencial cap de llista seria Josep Roig, però cal veure com evoluciona la situació perquè el membre del comú lauredià encara no ha confirmat al cent per cent l’acceptació. És normal perquè sense dos o tres territorials té probabilitats de no entrar ni un sol conseller i de liquidar la seva carrera política. Fa uns dies Víctor Naudi al·ludia que veia Bartumeu “animat” per encapçalar el projecte. Es va fer una espècie de congrés, es va canviar el nom del partit i de cop i volta arriba el gir pel qual la formació renuncia a l’únic actiu amb el qual podia fer un bon resultat. Al mateix temps, Bartumeu també està baixant del que possiblement era l’últim tren per mantenir la carrera política en primera línia. Més enllà dels dubtes respecte què o qui ha fet que Bartumeu hagi girat gairebé 180 graus, la incidència en el panorama electoral és substancial. Els demòcrates en surten força perjudicats perquè la llista amb Bartumeu i territorial a Andorra la Vella deixava l’aliança PS-Liberals amb poques opcions a la capital. I deixava en molt improbable la possibilitat que el PS fos la llista més votada a la nacional. La renúncia de Bartumeu encara és més estranya perquè significa una assistència directa al seu enemic polític Pere López. Mentre que el PS s’eleva, els liberals constaten que són la força minoritària a Ciutadans Compromesos. Ser el partit petit de la coalició encara els col·loca en una situació més precària a l’hora de lluitar amb la tercera via pel vot conservador.