Nou curs del MoraBanc

Jugar quatre finals dels últims cinc anys de la Lliga Catalana, normalment derrotant el Joventut, és un símptoma més de l’assentament d’un projecte que va més enllà de la rotació de jugadors, i enguany d’entrenador. El MoraBanc, i així són les regles no escrites de l’ACB, haurà de minireinventar-se un cop més. Francesc Solana i la directiva han estat capaços d’anar armant equips competitius fins arribar al clímax l’any passat amb la sisena plaça. Ha de tenir cert regust de frustració saber que quan s’encerta de veritat amb un fitxatge augmenten exponencialment les possibilitats que acabi marxant la temporada següent. L’Unicaja amb els fitxatges de Shermadini o Fernández s’ha convertit en un clàssic de l’estiu per pescar entre la plantilla andorrana. Enguany Jaka Blazic ha marxat al Barça i tot i que l’anterior temporada l’equip va ser molt coral, l’eslovè era possiblement l’home amb més cartell dins de la plantilla. Com cada estiu hi ha tota una sèrie d’incògnites perquè l’equip és gairebé nou en bona part. L’aficionat ja s’ha acostumat a haver d’aprendre cada temporada nous noms i a donar suport des de la graderia a aquells que han apostat per quedar-se més temps. L’esport és en molts aspectes cruel i haver de canviar cada any tants jugadors pot provocar que de tant en tant no s’encerti. L’important al final és el percentatge i aquí Solana ha demostrat una gran capacitat per rastrejar el mercat i aconseguir bones opcions per a cada posició. El partit d’ahir contra el Barça va ser una exhibició de les que quedaran en el record. El primer títol de la Lliga Catalana suposa la millor forma de començar l’any i una injecció de confiança per al tècnic i els jugadors. L’equip va estar tan encertat que és difícil no il·lusionar-se per a la temporada que estem a punt de començar. El cert és que el repte és molt gran perquè l’any anterior possiblement va ser el millor a la història de l’equip a l’ACB. Les noves incorporacions estan rendint a molt bon nivell i només cal esperar que quan comenci la lliga l’equip estigui en una dinàmica similar a la dels dos partits de la Lliga Catalana. Serenament l’objectiu sempre ha de ser assegurar la permanència, però l’equip ha mal acostumat els aficionats, que somien molt més.