Editorial
Més dèficit a l'hospital
El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) torna a mostrar un balanç negatiu durant el 2016 pel que fa a l’àmbit econòmic. No s’ha assolit la xifra d’ingressos prevista i els números vermells s’enfilen als 15 milions
L’hospital continua amb un balanç econòmic complicat un any més, situació que no té res a veure amb la qualitat assistencial. El centre ha tingut una activitat prevista per sota del que s’esperava. I ha estat una disminució important d’1,8 milions d’euros d’una activitat assistencial de prop de 45 milions anuals. El problema principal continua sent el mateix i té difícil solució si no hi ha un canvi de paradigma: la despesa de personal és molt elevada. És molt fàcil defensar que en sanitat cap despesa és excessiva i que la millor atenció possible no té preu. Lamentablement sí que en té i és aquell que un Estat es pot permetre pagar. Amb prop de 38 milions en despesa de plantilla quan els ingressos per activitat són d’uns 45 es demostra l’excessiu pes que té aquesta partida. Tot i que el Govern havia d’entregar 15 milions per compensar el dèficit del 2017, l’hospital ha acumulat gairebé un milió més. El centre es troba en un moment important perquè cal una reflexió profunda. La voluntat de totes les parts actores en el concert sanitari és reduir la despesa mèdica perquè el dèficit anual amenaça de convertir-se en insuportable per a les arques públiques. L’hospital, d’una banda, necessita generar més activitat perquè la gegantina plantilla de treballadors creada, que continua el camí cap als 1.100, necessita molts ingressos. Al mateix temps, l’aposta per la contenció de la despesa, en què també està involucrat el SAAS, busca reduir o com a mínim mantenir el cost sanitari per habitant. El centre haurà de començar a plantejar-se seriosament la necessitat de definir l’estratègia. Créixer a dins és complicat a menys que s’elimini totalment l’opció d’anar a centres concertats dels països veïns. Augmentar l’activitat amb els de fora només pot venir per convenir amb els estats veïns que permetin al Nostra Senyora de Meritxell esdevenir un hospital de referència de la zona pirinenca amb pacients d’altres països. I aquest escenari es produeix mentre el Govern i la direcció de l’hospital s’han anat carregant, per motius diferents, un rere l’altre els projectes per a la implantació de centres de referència sanitària en diversos camps. Es buscava un turisme sanitari que hauria pogut crear sinergies que ha estat eliminat abans de néixer.