Feina sense exclusió

La inserció de les persones amb discapacitat al mercat laboral és un repte a complir en una societat que advoqui per la igualtat d’oportunitats. Malauradament les persones amb alguna minusvalidesa ho han tingut més complicat per poder desenvolupar-se també en l’entorn professional, i això és el que vol evitar un projecte com la xarxa d’empreses inclusives que ha tirat endavant el Govern i que cerca la implicació de companyies que entenguin la rellevància de comptar amb persones amb capacitats diverses. Ja són tretze les empreses del país que en formen part i donen feina a catorze persones a les quals se’ls garanteix una retribució que s’equipari, almenys, al sou mínim. L’administració central ha fet el seu paper, que és el d’incentivador, però la iniciativa requeria la implicació empresarial, i és en el que se segueix treballant, amb resultats que el Govern celebra per satisfactoris. I és que el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, que ahir va signar l’acord de col·laboració amb tres contractadors més (la Cambra de Comerç, EMAP i Tag Systems), va avançar que en breu podrien arribar als 17. Donar ocupació a persones amb discapacitat no és, en cap cas, quelcom novedós. Però el cert és que calia adaptar les relacions laborals a uns criteris que en cap cas puguin ser titllats de discriminatoris. Les associacions de persones amb discapacitat s’havien queixat en diverses ocasions dels contractes anomenats de baix rendiment, i aquests s’han reduït de manera considerable. Només en quedarien una vintena d’uns 80 que hi havia el 2016. El nom amb què havien estat batejats era clarament desafortunat, però a més, també es denunciava la retribució econòmica. Ara, malgrat que siguin vigents com a contractes de baix rendiment, el Govern garanteix que la nòmina dels treballadors s’equipari al sou mínim. S’han fet més avenços, com ara que sigui el servei d’Ocupació qui s’ocupi de la intermediació dels treballadors amb discapacitat que cerquen feina i les empreses, com ho fa amb la resta de ciutadans. Passos cap a la igualtat d’oportunitats que són necessaris per a garantir una societat inclusiva. De res serveix que els centres educatius hagin fet i segueixin fent passos molt importants si després l’entorn laboral no respon. Empreses socialment responsables són, sense dubte, empreses millors.