Esquerda salarial

La futura llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació vetllarà, entre altres aspectes, perquè una persona que hagi patit discriminació salarial pugui reclamar una indemnització per danys i perjudicis que li permetrà recuperar el sou que ha deixat de percebre des del primer dia que va començar a treballar. Aquest és un dels aspectes de l’encara avantprojecte de llei que hauria d’acabar amb el que és una anormalitat. No pot ser que dues o més persones que fan la mateixa feina en el mateix lloc de treball no tinguin el mateix salari. El col·lectiu que majoritàriament pateix aquesta discriminació és el de la dona. Aquesta esquerda salarial per motiu de sexe no és només una sensació, és una realitat si es fa ús de les dades estadístiques. Malgrat que gairebé són meitat i meitat els assalariats i les assalariades (l’agost de l’any passat cotitzaven a la CASS 18.549 homes i 18.139 dones), el 53% de les dones cobrava un sou inferior als 1.500 euros mensuals, davant el 40,4% dels homes. Per sota del salari mínim se situaven el 14,8% de les assalariades i el 11,7% dels assalariats. On més àmplia era la bretxa era en el cas dels sous més alts: un 7% de les dones cobrava més de 3.000 euros, mentre que els rebien un 12,7% dels homes assalariats. Detectat el problema, solucionar-ho no serà fàcil. En primer lloc perquè s’haurà de demostrar que hi ha hagut discriminació salarial i que es té dret a rebre una indemnització. Tampoc serà fàcil que les persones afectades s’atreveixin a denunciar per por a perdre la feina. L’avantprojecte de llei, però, introdueix el que es coneix com a inversió de la càrrega de la prova. És a dir, que hagi de ser el presumpte discriminador el que hagi de demostrar que no ha discriminat En tot cas, més enllà de les sancions que preveu l’avantprojecte de llei i que poden arribar als 24.000 euros en els casos d’infraccions molt greus, hi ha molta feina per endavant per acabar amb una bretxa salarial que a la societat fa molts anys que es veu amb normalitat. Arreu dels països avançats i, com no podia ser d’una altra manera, també a Andorra, cada cop són més les veus que s’aixequen per denunciar aquesta discriminació i per lluitar perquè desaparegui. En el cas de la dona, aquesta és una més de les discriminacions que pateixen pel sol fet de ser dones. I, finalment, ja han dit: prou!