Nova sentència discutible

El posicionament del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior a favor dels agents de circulació escaldencs era d’esperar. En la pràctica totalitat dels casos laborals en què està immersa l’administració els tribunals es posicionen a favor dels funcionaris. El comú d’Escaldes va crear la mútua dels agents de circulació el 2015 perquè amb la retenció de l’1,5% del sou es cobrissin els complements salarials per arribar al 100% del sou en cas d’accident laboral. Els diners permetien compensar el decalatge entre el que paga la CASS i la totalitat del salari. La llei deixava oberta als comuns la porta de com actuar. Podien crear una mútua com va fer Escaldes o podien pagar de les arques públiques aquest complement. S’ha de reconèixer que Trini Marín va ser valenta perquè al cap i a la fi era molt més fàcil fer pagar a l’administració aquest import. La cònsol major va creure que havia de preservar els diners públics i que no té cap sentit que a una part dels empleats comunals, els urbans, se’ls pagui el complement salarial i a la resta no. No hi ha cap motiu per a aquesta discriminació, perquè no es pot afirmar que els agents de circulació tenen més risc de patir accidents laborals que la resta d’empleats. Potser en tenen més que els administratius, però en tenen menys que la gent destinada a obres o treballs de manteniment. Marín va aplicar la llei, a diferència de la majoria de la resta de comuns, en benefici de les arques comunals, i la va aplicar de forma cor­recta. Els tribunals venen a dir que és contradictori que es permeti una doble interpretació i que ha de pagar el comú. El més normal és que la resta d’empleats comunals presentin immediatament una causa per demanar els mateixos privilegis. Aplicant el sentit comú, aquesta història es tanca amb tots els comuns pagant a tots els empleats els complement salarial en cas d’accident laboral. I potser fins i tot en cas de malaltia. Però la realitat és que és absolutament imprevisible el que pugui determinar la justícia, com no para de demostrar-se sentència a sentència i recurs d’empara a recurs d’empara. Per tant, entrem en un període d’incertesa que caldrà veure com acaba. El pitjor de tot és que als cònsols que miren per l’erari públic se’ls acaba castigant i al final tots evitaran problemes i que pagui la padrina.