Joves amb problemes

Donar una atenció específica a joves en risc d’exclusió social ha de ser objectiu de qualsevol administració que es preocupi pels més vulnerables. Poder identificar el problema i ajudar a reconduir-lo pot fer la diferència entre una adolescència complicada que se supera o una que deriva en una edat adulta també problemàtica. Ja es tracta per se d’una època difícil i circumstàncies com ara no tenir un teixit familiar de suport o patir la desestructuració de l’entorn afectiu poden esdevenir una problemàtica afegida. En tot cas, deixa en una situació més feble els joves. El ministeri d’Afers Socials ha impulsat l’àrea de suport als joves tutelats i extutelats amb l’objectiu de donar aquesta atenció i d’ajudar-los a construir “un projecte de vida”, tal com va explicar la cap del servei. En aquest sentit, l’atenció donada s’ha ampliat i de dos serveis s’ha passat a quatre. És una de les qüestions a les quals el ministeri atribueix el fet que s’hagi produït un increment notable dels casos atesos, així com al fet d’una bona detecció i que també hi ha expedients que van passar d’un any a l’altre perquè la problemàtica del jove no s’havia donat per tancada. Els diferents serveis s’articulen en funció de les necessitats, n’hi ha un impulsat a mitjans de l’any passat centrat en joves d’entre 12 i 18 anys i pensat com un pla de xoc perquè es tracta de nois que ja han tingut dificultats amb la justícia per problemes de conducta o consum de tòxics, però també d’altres que faciliten l’emancipació o la inserció social. Programes d’atenció que es completaran un cop es posi en marxa el centre del Solà d’Enclar i que ha d’acabar amb una problemàtica afegida per a moltes famílies, que és que els menors que requereixin una atenció més especialitzada o fins i tot un ingrés han de ser derivats a centres de fora. El nou servei s’espera per als pròxims mesos i ha de significar un pas endavant, no només perquè es completarà l’atenció especialitzada, sinó també pel fet que no obligarà a un trencament tan important amb l’entorn més proper, una situació més penosa en tractar-se d’edats tan joves. Més enllà d’oferir programes específics, els esforços també s’han de centrar a aconseguir una detecció cada cop més precoç, i en això hi té un paper destacat l’escola. Els problemes, sense dubte, són més fàcils de resoldre com més aviat es detecten.