Editorial
Un concurs deficient
El Tribunal Superior ha tombat el concurs per a la concessió de les noves línies de bus. Es tracta de la primera versió, que va quedar deserta. El Govern redissenya des de fa mesos la licitació, que no pot incórrer en els mateixos errors
La sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior és concloent: el plec de bases del concurs per a la concessió de les noves línies nacionals de transport de viatgers no donava garanties als potencials licitants. Per exemple, perquè no fixava les tarifes, per la qual cosa els interessats no podien valorar si els era viable econòmicament concórrer. Hi havia altres deficiències, com ara obligar els guanyadors de la concessió (hi havia tres lots diferenciats) a integrar-se en una societat per a la gestió de les línies. Un requisit que la sentència troba fora de lloc entenent que es tracta d’un servei públic i, per tant, que qüestions com són la integració tarifària les ha de decidir l’administració i no pas les empreses. Aquell concurs, que la Cooperativa Interurbana va portar a la Justícia, que ara li ha donat la raó, va quedar desert. No és d’estranyar ateses les inconcrecions i els requisits plantejats. En el mateix moment que l’executiu va anunciar que havia quedat desert, plantejava un redisseny que encara s’està treballant i que haurà de tenir en compte tot allò que la sentència ha trobat que vulnera la legalitat per no repetir els mateixos errors. La sentència també hauria de servir d’exemple de la necessitat que l’administració pari molta més atenció en feines de la rellevància d’aquesta. Perquè no podem oblidar que un concurs maldestre ha provocat un retard important en la reordenació del transport públic. La licitació es va convocar l’1 de juny del 2016, així que han passat gairebé dos anys i encara no hi ha nou projecte. L’últim anunci del ministre ara competent en matèria de transports, Gilbert Saboya, és que el nou concurs es convocarà aquest mes. Després les empreses hauran de presentar les seves ofertes i l’administració haurà de prendre una decisió, així que encara queden uns mesos abans que res no canviï. És d’esperar que tot aquest lapse de temps hagi servit almenys perquè s’hi presenti un plec de bases que no provoqui nous plets judicials. I, evidentment, que el projecte sigui prou atractiu per atreure les companyies de busos. El transport públic és un dels grans dèficits del país i és incongruent que es pretengui promocionar la mobilitat neta i sostenible sense que els ciutadans tinguin per ara una alternativa prou sòlida per poder deixar el cotxe a casa.