Canvis en els lloguers

Un cop més cal capbussar-se en la història recent per entendre la realitat actual. Abans de l’arribada del Govern actual la regulació dels lloguers permetia que el llogater deixés l’habitatge avisant amb un sol mes d’antelació. Era una mesura per ventilar i relaxar el mercat de lloguer. La pèrdua de població derivada de la crisi va canviar les regles del joc. Per primer cop en molt temps l’oferta de pisos superava àmpliament la demanda. Els preus van començar a baixar de forma important i pels volts del 2011 i el 2012 la mobilitat en els lloguers era altíssima. La necessitat d’arrendar va derivar en el fet que hi hagués gairebé una competició per captar llogaters i la millor fórmula era oferir un preu millor. Com que només s’havia d’avisar amb un mes d’antelació hi havia un ritme molt alt de canvis. Va ser un moment que els lloguers a Andorra la Vella i Escaldes es van convertir en accessibles i una part de la població que vivia en d’altres parròquies va marxar cap al centre. Al final tot està relacionat perquè aquest va ser l’inici del transvasament massiu de pisos a les parròquies altes cap al mercat del lloguer turístic. Els immobiliaris i els propietaris van collar com a lobby davant l’executiu i se’n van sortir. Van canviar les regles i va passar a ser obligatori pagar un mes, en cas de deixar el pis, per cadascun dels anys restants (pactes d’un lustre) fins a la finalització del contracte. Des d’aquesta tribuna ja es va assenyalar que s’estava afavorint molt els immobiliaris i arrendataris que volien aturar la guer­ra de preus i posar fi a l’alta mobilitat dels llogaters. L’escenari avui en dia és l’invers: molta demanda i poca oferta. El resultat també ha estat oposat, amb una escalada de preus que sembla no tenir aturador a causa que no s’estan construint nous blocs i els apartaments turístics es continuen expandint. Els propietaris i els immobiliaris acaben de presentar al Govern una proposta per flexibilitzar el mercat de l’arrendament. La proposta estrella passa per permetre fer contractes inferiors a cinc anys i en demanen a partir de dos. I llibertat gairebé total en els arrendaments de negocis. En l’escenari actual del mercat no sembla que aquesta sigui la millor fórmula per ajudar els milers de llogaters i comerciants.