Taxa de responsabilitat

La taxa de tinença d’animals que els comuns es plantegen aplicar genera controvèrsia. Les associacions d’animals i els empresaris del sector de les mascotes rebutgen radicalment la iniciativa perquè consideren que seria un càstig generalitzat per a tots els propietaris quan la raó de l’aplicació que argumenten els cònsols és la despesa que generen els que embruten els carrers. És comprensible la discrepància perquè és cert que no tothom que té un animal de companyia té un comportament incívic envers la resta de la ciutadania per l’ús dels espais públics i perquè qualsevol mesura que tingui repercussió econòmica genera oposició. I és evident que la implantació de la taxa és un assumpte sensible que s’ha de reflexionar i que s’ha de situar en uns paràmetres moderats perquè tothom que vulgui pugui continuar com ara tenint una mascota a casa. La filosofia que hauria de justificar aquesta taxa hauria de ser la de conscienciar l’afectat que està assumint una responsabilitat. En cap cas s’hauria d’implementar amb criteris economicistes, sinó perquè qui decideixi tenir un animal de companyia entengui que ha de pagar aquest import perquè té unes obligacions com a responsable de l’animal. Perquè ha de vetllar per ell, perquè estigui registrat i en bon estat i perquè tenir-lo té conseqüències per als espais públics i la resta de la ciutadania. Pot servir de via per dissuadir de tenir una mascota per un impuls, sense valorar les exigències que provoca i per reduir els abandonaments perquè la persona que pagui una taxa de tinença d’animals haurà de demanar que se li cancel·li i haurà de demostrar per què ja no té l’animal. És fàcil entendre el posicionament dels comuns per frenar els comportaments incívics que embruten els carrers, fan malbé els béns públics, poden malmetre la convivència i tenen una repercussió important en les arques parroquials en neteja i reposició de mobiliari. Les voravies i passejos de gran part del territori ofereixen una imatge gens adequada per a un país que vol captivar turistes i oferir suficient qualitat perquè vulguin tornar-hi, i és necessari adoptar mesures eficaces per solucionar-ho. Les administracions locals han de saber trobar l’equilibri per fer que es compleixin les obligacions de respecte a l’espai públic sense que s’entengui com a càstig per a ningú que té un animal de companyia.