Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Editorial

Pensions en risc

L’estudi dels tècnics francesos sobre la viabilitat del sistema de pensions ha posat d’una vegada per totes damunt de la taula la gravíssima situació de sostenibilitat i la necessitat de prendre mesures dràstiques de forma urgent
Actualitzada 23/11/2017 a les 06:36
La inviabilitat a mitjà termini del sistema de pensions és un problema tan greu que els polítics s’han anat succeint des de mitjan anys noranta i tots han optat per mirar cap a una altra banda. Al cap i a la fi no era un terratrèmol que anés a esclatar durant el mandat en què ells han ocupat cadira. Aquesta actitud irresponsable ha fet que el problema hagi crescut de forma exponencial. Si quan es va detectar el problema s’haguessin iniciat accions correctores la situació seria dolenta i obligaria a aplicar mesures d’impacte, però no seria dramàtica. De poc val lamentar-se ara. Fins ara tan sols s’havia parlat del forat del sistema de pensions i dels milers de milions en pensions compromeses que ni es tenen ni es tindran. El 2023 o 2024 s’entra en dèficit, el 2037 s’acaben els diners del fons... totes aquestes dates (indiscutibles perquè són una simple suma de les pensions que s’han de començar a pagar cada any a mesura que la gent arriba a l’edat de jubilació) s’han pogut relativitzar. L’impacte, però, ha arribat quan l’estudi dels experts francesos ha explicitat quines són les mesures efectives per impedir que el sistema de pensions entri en fallida. I tota la ciutadania hauria de tenir clar que el sistema actualment es troba en una fallida tècnica de manual perquè deus moltíssim més del que tens i cada dia la diferència és més gran. L’informe dels tècnics deixa clar que no hi ha una sola mesura salvadora. Se n’ha de combinar unes quantes. Tot serà una elecció política. Es pot decidir passar de 65 a 67 anys l’edat de jubilació, però només té impacte si en realitat es fixa en 72. Es pot apostar per apujar una mica les cotitzacions, però només té impacte si passen d’un 22% del salari a un 30%. Es pot apostar per fer que es perdin drets adquirits de pensió en un 10%, un 20% o un 30%, però és només la retallada més gran la que fa diferència. Es pot reduir el rendiment de la pensió que dona cada euro que cotitzem, però es necessita que sigui d’un 50% perquè compti de veritat. Al final els polítics hauran de prendre partit i decidir si es castiguen totes les pensions o només les futures, però a ningú li ha de quedar cap dubte que el càstig arribarà i aviat. Concretament el proper Govern es trobarà que l’últim any de mandat ja haurà de posar diners del pressupost per netejar el dèficit.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477