Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Editorial

Referència sanitària

La implantació del metge referent està més a prop perquè més enllà dels anuncis del Govern els actors principals, la CASS i el col·lectiu professional, han marcat ja el full de ruta amb les noves condicions que han de relacionar-se
Actualitzada 24/09/2017 a les 06:47
La reforma sanitària segueix sent de moment un seguit de voluntats expressades per millorar el sistema que es plasmen en un projecte que encara no ha vist la llum. Comencen, però, a concretar-se alguns elements que apunten que les modificacions estan avançades i s’acosten, després d’anys d’iniciatives, reflexions i discrepàncies, les primeres mesures pràctiques que notaran els pacients. L’evidència més clara que els canvis estan a prop queda recollida en el conveni tancat entre la CASS i el Col·legi de Metges, que fixa les obligacions i la remuneració que podrien percebre els facultatius que decideixin implicar-se en el nou model. L’acord havia d’haver estat enllestit fa mesos, quan caducava l’anterior, i des de la parapública remarquen que si s’ha fet esperar és perquè han estat especialment curosos per analitzar cada article per fer que s’adapti al marc previst a la reforma sanitària. Les dues parts han volgut arribar a una entesa en base a un document que tingui validesa els propers anys, i això passa per contemplar les noves obligacions que tindran els facultatius com a responsables del seguiment de l’historial clínic dels pacients. Una tasca que els converteix en una eina essencial del sistema sanitari perquè seran una mena de filtre per demanar proves i derivar el malalt a l’especialista, i per tant una via a partir de la qual des de la Seguretat Social es pensa que hi haurà una contenció de la despesa. Aquest nou paper que s’atorga als metges es considera que representa una feina suplementària i que ha de tenir una compensació, que es preveu al nou conveni però que haurà de precisar el ministeri de Salut i el Consell General en funció del que marqui la nova legislació. Que l’objectiu ha de ser la racionalització dels recursos i la despesa és una coincidència general i els criteris per fixar la remuneració i l’import han d’anar en aquesta línia de prudència. Si s’escull la via d’incrementar el preu de la visita mèdica i és l’assegurat qui ha d’avançar una tarifa més cara en ocasions inassumible s’han d’establir mecanismes de correcció i més que mai la figura de tercer pagador esdevé necessària. El dèficit que genera la sanitat és responsabilitat de tots, perquè el forat negatiu que va a l’alça surt de les arques públiques i això obliga a adoptar mesures per controlar-lo.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477