La Massana paga

El comú de la Massana té previst en dos anys –final de mandat– haver recomprat nou dels dinou milions d’euros en preferents que es van emetre per salvar l’estació de Pal Arinsal fa quatre anys. Una xifra que millora lleugerament les previsions inicials. Però tot i la importància d’anar complint amb els terminis marcats, el més transcendent és que s’està demostrant que l’operació era viable, quan eren pocs els que ho creien. Les negociacions van ser molt llargues i l’acord no es va firmar fins hores abans de tancar, l’any 2013. En el supòsit que no s’hagués fet, el comú hauria quedat fora de la Llei de finances comunals i hauria suposat perdre les transferències de Govern en superar el límit màxim d’endeutament. Hauria estat inconcebible que no es rescatés l’estació d’esquí, però s’han de comprendre les reticències de les entitats bancàries a entrar en una operació d’aquestes característiques. Per dos motius. El primer és que les disbauxes i alegries financeres de les administracions comunals a l’escalf del boom immobiliari les van situar a tocar de la fallida. El tarannà polític, fins aquell moment oferia poques o nul·les garanties que es produís un gir de 180 graus en la gestió dels recursos, com ha fet el comú de la Massana, amb David Baró al capdavant. El segon però de les entitats bancàries, que són les que van finançar l’operació, sorgeix pel fet que es tractava de participacions preferents perpètues subordinades, el que significa que no tenen data de venciment, és a dir, que l’emissor (EMAP) no té obligació d’amortitzar-les. Les accions de recompra són voluntàries. Tota l’operació es va basar en un compromís per part de la corporació de tornar el “deute” i per tant, en el fons, era una qüestió de confiança. La gestió comunal ha estat impecable, fins a l’extrem que és més que possible que la recompra es faci en dotze anys, dos menys dels previstos. La resta de protagonistes han estat els primers sorpresos del rigor amb què el comú fa front a l’operació EMAP, el que posa en més valor la maniobra que es va dissenyar. No és només la Massana on s’ha canviat la manera de gestionar el comú. S’ha assumit que els recursos són limitats, que s’han de gestionar amb el màxim rigor, que portar un comú no és donar resposta a interessos personals i que els compromisos s’han de complir. El problema d’infraestructures ara és Naturlandia. I de molt més difícil solució. Hi ha massa paràmetres que qualifiquen el parc d’inviable i serà pràcticament impossible trobar inversors. Sobretot, perquè no és un projecte sistèmic.