detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La detenció i posterior processament de l’exguarda que va matar a trets un os que s’havia escapat del tancat del parc d’animals és per ara l’últim episodi d’un dels afers més inversemblant i mal gestionat des de fa temps. Un reguitzell de mentides per part del comú, que fins i tot va avalar en un primer moment el Govern, han envoltat els fets que van passar aquell dia a Naturlandia. I quan la veritat va començar a sortir, es va optar des de Sant Julià per la política de l’opacitat, la bunquerització quant a les decisions, i el menyspreu més absolut cap als ciutadans de la parròquia. Una manera de fer que no ha servit per a res més que per alimentar els rumors, desprestigiar encara més –si això és possible– el projecte Naturlandia, i deixar en evidència la falta de cultura democràtica dels que són al capdavant de la corporació. Perquè més enllà de la mort de l’animal i les circumstàncies que la van envoltar, el que és realment greu en tot l’afer és la manera com s’està tractant l’incident. Sense la més mínima seriositat exigible, sense la més mínima voluntat d’afrontar el cas amb determinació, sense la més mínima intenció de corregir el rumb i començar a recuperar la credibilitat, i sense la més mínima decència per donar explicacions de les resolucions que s’han pres, gran part de les quals són injustificables. Igual com passa amb els números de Naturlandia s’espera que la tempesta amaini per si sola al més aviat possible i així no haver d’afrontar la veritat. Però sembla que no han entès que a hores d’ara ja és massa tard per esperar que tot acabi en no res. L’autor dels trets no ha acceptat l’ordenança penal que la justícia li ha proposat i el cas anirà a judici, on tots i cadascun dels protagonistes hauran de donar explicacions del que han fet des del fatídic 14 de juny. Segurament no davant la justícia, però de ben segur que sí davant l’opinió pública. Ja que no hi ha manera de saber la realitat sobre tot el que fa referència a Naturlandia, serà el moment de conèixer amb quins criteris es gestiona, com s’ha arribat a l’alt grau de deteriorament de la relació entre els treballadors, o per què un dia es diu una cosa sobre el futur de la instal·lació i l’endemà tot el contrari. La corporació és davant d’una de les últimes oportunitats que té per intentar convèncer de la viabilitat de parc. Ara bé, a la vista del comportament que demostren sembla que són els que menys creuen que tingui futur. Si és així –ells tenen tota la informació– ja saben què han de fer. O és que també han oblidat que hi són per prendre decisions, per complexes que siguin?

tracking