Funcionariat preparat

Ministeris com el d’Afers Exteriors o el de Finances necessiten tècnics preparats per afrontar qüestions complexes derivades dels compromisos internacionals, des de la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea fins a l’aplicació de l’acord monetari o l’intercanvi d’informació fiscal. Ho exposa la ministra de la Funció Pública, que avança que són àrees que s’hauran de reforçar. La qüestió és que l’administració pública disposa d’una plantilla de 2.500 persones, que ja és prou àmplia, i que això vindrà a sobrecarregar el pes més que elevat del capítol de despeses de personal. Perquè malgrat la mesura anticrisi imposada per mirar de frenar la despesa: aturar edictes per contractar nou personal, el cert és que l’executiu no ha deixat de contractar, usant la fórmula de l’empleat eventual, per suplir vacants i necessitats que no es podien cobrir amb el personal actual. És una evidència que malgrat la petitesa del país tenir una estructura d’Estat obliga a disposar d’un seguit de recursos, però la pregunta és si en tots aquests anys de creixement important de l’administració pública s’ha fet el que calia per construir una estructura eficient i racional. I la resposta és que no gaire. La reflexió que és necessari fer és que cal un pla de formació i reciclatge seriós que permeti redistribuir el personal segons les càrregues de feina i acabar amb departaments sobresaturats i d’altres amb necessitats de personal. És un dels reptes de la nova llei de la funció pública, i de fet, hauria d’esdevenir una eina motivadora per al personal i que es traduís en el disseny de la carrera professional que els sindicats reclamen. Formació que no té perquè oferir directament l’administració, però sí incentivar i posar facilitats als treballadors que mostrin interès per millorar la seva capacitació. I això hauria de ser aplicable a l’administració central i també als comuns. De fet, la mobilitat entre administracions hauria de ser un fet habitual i a l’ordre del dia. El mateix que plantejava la cònsol major d’Andorra la Vella sobre l’impuls d’un cos únic d’educadors d’escoles bressol per permetre derivacions d’un centre a un altre hauria de ser aplicable a molts altres àmbits. En un país que no arriba als cinc-cents quilòmetres quadrats no hauria de suposar un problema el trasllat entre administracions.