Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Editorial

Activitats tradicionals

La ministra d’Agricultura defensa que els cellers, que han desenvolupat i consolidat la producció sense ajut públic, rebin ara una prima per portar al mercat vins amb un segell de qualitat i el reconeixement d’Andorra
Actualitzada 02/04/2017 a les 06:39
Els viticultors també rebran subvencions públiques per la producció que fan. S’afegeixen als ramaders inclosos en el programa de carn de qualitat o als pagesos que tenen ajuts per dallar els prats, que sempre s’ha considerat imprescindible perquè el paisatge del Principat mantingui el component tradicional de feines lligades a l’agricultura. Les ajudes a la pagesia i la ramaderia generen més d’una controvèrsia per la quantia que representen, que en ocasions es critica per elevada i sense la qual en molts casos no subsistirien moltes explotacions. Si la compra de la producció del tabac no estigués garantida pels fabricants molts camps quedarien improductius i deixarien de ser treballats per buscar alternatives més rendibles, com la immobiliària, que ja va arrasar molts terrenys de conreu. Sense les ajudes als ramaders del projecte de carn de qualitat moltes granges tancarien portes, perquè fins i tot amb les subvencions garantides moltes cases de pagès tenen dificultats per fer el relleu generacional. L’activitat agrícola ha quedat relegada a un sector tradicional que a molts països i per a moltes varietats de cultius depèn de les primes per mantenir-se. La producció de vi del país ha sorgit d’una manera ben diferent perquè han estat quatre iniciatives privades que han tirat endavant els projectes i de manera exitosa. Els cellers andorrans han aconseguit situar en el mercat internacional, amb més d’un guardó a l’estranger com a reconeixement, les diferents varietats que han comercialitzat sense cap impuls de l’administració. És ara que s’han fixat els criteris per atorgar el segell de qualitat i la certificació nacional per als vins que Agricultura inclou als viticultors entre els beneficiaris de les subvencions. Sense les quals han subsistit i s’han consolidat al mercat fins arribar a demanar a l’administració la creació del segell andorrà que obre les portes a obtenir el qualificatiu d’indicació geogràfica protegida. I és quan la ministra defensa que aquest esforç per fer una producció de qualitat s’ha de premiar per evitar greuges per exemple respecte dels ramaders. Tota la producció agrícola i ramadera no es pot subvencionar, però no es pot obviar que moltes activitats tradicionals sense ajuts desapareixerien i per això s’han de fomentar.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477