Editorial
Un febrer com mai
Les xifres d’ocupació hotelera del mes de febrer han estat les millors de la història recent, entenent que només es disposen de dades dels últims set anys. Arribar a un 85% és una fita espectacular i que tramet sensacions molt positives.
El principal motiu de l’extraordinària xifra d’ocupació hotelera al febrer és exogen i poca cosa té a veure amb les polítiques o iniciatives que s’emprenguin des del país. I es tracta de la recuperació de l’economia espanyola, que està augmentant mes a mes els índexs a una velocitat relativament alta. La capacitat adquisitiva va en ascens i té un efecte directe en el nombre de visitants a Andorra. El segon factor més important també és exterior: la neu. Les condicions meteorològiques han estat gairebé perfectes, amb unes nevades molt importants que han permès que els esquiadors s’hi aboquessin i posteriorment unes jornades de climatologia excel·lent per gaudir de l’estat de les pistes. Aquests paràmetres expliquen de forma planera la grandesa i la misèria de l’economia andorrana, que té una gran dependència de factors poc o res controlables. És aquesta característica la que fa que les agències de qualificació considerin que el Principat té una important feblesa estructural per una exagerada dependència d’aquests factors externs i pel gran pes del sector bancari. Però més enllà dels factors exògens, les accions turístiques tenen certa incidència i una part dels resultats excel·lents d’aquest febrer també hauran de ser atribuïbles al ministeri o a Andorra Turisme. Tot i els detractors que ha tingut des del principi la política turística dels demòcrates, ha tingut una línia proactiva revolucionant les pràctiques històriques en aquest camp. Tradicionalment el pressupost per a Turisme es gastava en publicitat directa en mitjans dels països veïns, fonamentalment, i una petita part en altres mercats. I sense entrar en algunes despeses difícilment explicables, com un equip de trial o similars. Es pot estar d’acord o no en l’elecció, però el ministeri de Turisme ha marcat un abans i un després en la forma d’utilitzar els diners. Serà el Cirque du Soleil o una altra cosa, per posar un exemple, però ha quedat clar que cal certa dosi d’imaginació i d’atreviment per aconseguir més resultats amb els diners destinats a promoció turística. No tindria cap sentit fer marxa enrere en el futur i tornar a les èpoques en què es gravava un anunci per temporada i la despesa era bàsicament en els passis per televisió. Amb factors exògens inclosos, l’èxit en el nombre de turistes és actualment innegable.