x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
REPORTATGE DMG

L'ull que ho veu tot

  • El Centre Nacional de Trànsit vigila la xarxa viària les 24 hores del dia tot l'any
  • Un equip d'intervenció del servei és el primer a arribar als accidents en túnels
Un operari del Cenatra atén una trucada mentre controla el trànsit a les carreteres.

L'ull que ho veu tot

Un operari del Cenatra atén una trucada mentre controla el trànsit a les carreteres.

Fernando Galindo
Actualitzada 23/12/2019 a les 07:21
Un conductor puja al cotxe i l’arrenca. Circula amb prudència fins que arriba a un semàfor que es posa en vermell. Tot seguit, una rotonda l’obliga a cedir el pas. Continua el trajecte i finalment arriba al destí. Aquest senzill i quotidià viatge el fa gran part de la ciutadania cada dia per deixar o recollir els nens a l’escola i anar o tornar de la feina, però durant el trajecte tots ells, que no ho saben o simplement no en són conscients, estan sent observats per tres persones a través d’una cinquantena de càmeres que funcionen les 24 hores. “Tenim el 95% del territori de carreteres generals cobert. És veritat que queden alguns punts foscos, però aquí ja som víctimes de la tecnologia perquè no tenim fibra òptica, si ho fem amb 3G potser no hi ha prou senyal i negociem amb Andorra Telecom a mesura que ells van ampliant els repetidors”, explica el director del servei de Mobilitat, Jaume Bonell, des del Centre Nacional de Trànsit.
El Cenatra és el “Gran germà” de la mobilitat andorrana, una sala des d’on es vetlla pel bon funcionament del trànsit i de la seguretat viària. La paret principal està plena de pantalles que projecten imatges de les carreteres i els túnels, on es veuen clarament els vehicles en circulació a temps real. “Són noves, d’alta definició, amb moviment i zoom per poder veure els detalls. Amb elles gestionem tota la xarxa viària pel que fa a incidents de trànsit, per tal d’informar la població al moment”, comenta David de Manuel, cap de sala del Cenatra. Aquesta informació pràcticament instantània, que Mobilitat difon a través dels panells ubicats a les carreteres, la pàgina web, les xarxes socials, l’aplicació mòbil, la televisió pública i els butlletins radiofònics, és un dels objectius primordials per al servei de trànsit. Neva molt, la circulació es col·lapsa i molts conductors culpen Mobilitat, però el cert és que la meteorologia és un dels factors que més rellevància tenen dins el Cenatra. Diàriament reben una previsió específica de la zona nord del Pas de Casa i dels accessos al Principat, i estan pendents de l’estat de les carreteres dels països veïns amb mapes que canvien de color automàticament en funció de la informació rebuda. “Sobretot a l’hivern estem molt pendents perquè els operadors porten els turistes anglesos enguany a través de Tolosa. En cas de previsió de molta neu en aquella zona, per exemple, els avions serien desviats cap a Barcelona i se’ls pujaria per la Seu”, explica el director de Mobilitat. En els episodis de neu el Cenatra també treballa directament amb el COEX, que indica l’estat de les carreteres i la fase en què es troben. A partir d’aquí es fa un seguiment a temps real de la trajectòria de les màquines llevaneu, que primer obren les carreteres generals, posteriorment les secundàries amb més urbanització (com podrien ser Naturlandia o Grau Roig) i, per últim, les que es consideren de tercer nivell, com la de Canòlich.

JUGAR AMB EL TRÀNSIT
La xarxa de Mobilitat registra diàriament 136.500 desplaçaments amb origen i destí a Andorra i més de 55.000 vehicles circulen cada dia per la vall central. Les enquestes realitzades pel servei conclouen que el 67% dels desplaçaments de mobilitat quotidiana es fan amb vehicle privat, davant un 10% que utilitza el transport públic i un 23% que els fan a peu. I per això moltes vegades hi ha embussos i col·lapses encara que Mobilitat informi preventivament. “La xarxa d’Andorra té forma d’i grega (Y). Tot allò que va en una direcció ha de tornar, i no té capacitat”, comenta Bonell. Per aquest motiu es va construir el túnel de les Dos Valires, ja que així s’evitava que els camions que anessin d’una vall a l’altra haguessin de creuar pel centre d’Escaldes-Engordany. Ara les retencions a la Massana o les que es produeixen a l’entrada i sortida del país són les preocupacions, i la construcció dels vials a Sant Julià i a Ordino són una solució que el servei de trànsit veu amb bons ulls, tot i que són conscients que mentre no s’acaben de construir s’han de trobar alternatives, com l’ús d’agents de vialitat. “Estan preparats per als dispositius especials, per habilitar carrils extraordinaris, com s’està fent a la rotonda d’Anyós als matins, que s’activa des d’aquí”, argumenta el cap de sala. Aquests agents també són determinants per fer variar el trànsit de manera immediata en situacions com Setmana Santa o el pont de la Puríssima, i un problema que sempre es critica i que destaca Jaume Bonell són les cues a la frontera hispanoandorrana. “La nostra xarxa viària té una capacitat d’absorció d’uns 2.000 cotxes per hora, mentre que quan han passat la frontera passen a una capacitat de 1.000-1.300 a l’Estat espanyol. En algun lloc farem un coll d’ampolla sempre perquè les cues es traslladen”, comenta.
El dia a dia també té hores punta on l’afluència a la xarxa viària és major, com el matí i la tarda per la sortida de les escoles. Per poder analitzar tots els vehicles que circulen el Cenatra compta amb 45 estacions de comptatge que plasmen les xifres en un mapa on les vies van canviant de color. “Són unes aspires sota l’asfalt que compten els vehicles. Els colors indiquen l’afluència, segons els que estan passant per minut, i ens indica si és una circulació fluïda, lenta...”, descriu De Manuel. El carril reversible, que va des de la rotonda del quilòmetre zero fins a la d’Aixovall, és una de les mesures que el servei de trànsit utilitza per alleugerar la circulació. “En dies escolars posem el carril bus de les 7.30 a les 18 hores, però podem modificar-lo segons les necessitats del trànsit. Si hi ha retencions i el carril bus està posat, per exemple, podríem treure’l durant uns minuts per facilitar el trànsit i després tornar-lo a posar. Anem jugant”, descriu el cap de sala.
Lull que ho veu tot
Quan es produeixen accidents la circulació torna a patir retencions i com que el Cenatra no té protocols definits per obrir un pas alternatiu és imprescindible la col·laboració amb els serveis de circulació comunals i la policia. “No sempre es pot fer una desviació del trànsit perquè les carreteres són les que són i no tenim gaires alternatives”, diu Bonell. El servei de circulació dels comuns també és fonamental en l’ajuda al de trànsit en cas d’embussos, quan un agent es desplaça fins al lloc dels fets i el Cenatra posa els semàfors en ambre. “El servei comunal fa una gran feina perquè al final són ells els que estan al carrer quan neva i quan plou. És una feina molt dura que moltes vegades no té el reconeixement de la població”, manifesta el director de Mobilitat.
Els responsables del Cenatra també gestionen la coordinació d'una quarantena de cruïlles semafòriques. L’avinguda Tarragona des de la rotonda Escalé fins a la rotonda de la Comella, la zona de Bonaventura Armengol, Consell d’Europa i el carrer de la Unió compten amb un sistema entrellaçat de semàfors que estan molt vigilats des de la sala del Cenatra i funcionen amb diferents programes en funció de la franja horària o de la fluïdesa del trànsit. “Els altres no, funcionen una mica per inputs, perquè estan fora dels nuclis urbans i tenen menys transcendència”, explica Bonell.

UNA FEINA DE PRECISIÓ
Totes aquestes tasques (previsió meteorològica, estat de les vies, càmeres, semàfors i túnels) les controla un equip de vigilància format sempre per tres persones, que es divideixen en torns per cobrir una atenció permanent els 365 dies de l’any. Aquests operaris formen part d’una empresa privada i treballen sota un règim de concessió que Govern atorga amb concursos públics cada sis anys. En total, el Cenatra compta amb una cinquantena de personal, ja que a part de la sala de control molts es troben a l’exterior, com tècnics que s’encarreguen del manteniment dels serveis les 24 hores o de realitzar la primera intervenció als túnels en cas d’incidència o accident, una tasca desconeguda del Cenatra. “Allò que sobta sempre és la tranquil·litat d’aquesta sala. Quan hi ha un caos a fora aquí has d’estar tranquil, amb el cap fred, controlant la situació”, afirma el director del servei de Mobilitat.
Des del Cenatra també asseguren que veure accidents a temps real no és tan impactant com sembla, ja que no s’emet el so i moltes vegades no són grans xocs. “Per exemple, quan algú xoca perquè se salta un cediu en una rodona tu no vius la tensió o l’agressivitat que poden tenir els conductors en aquell moment”, relata De Manuel. En aquest sentit, un dels episodis més espectaculars que es van veure des del Centre Nacional de Trànsit va ser l’esfondrament del túnel de les Dos Valires. “Vam enregistrar com queia tot, però no vam poder tenir detalls de les causes de l’accident perquè les càmeres no eren tan potents en aquella època”, recorda Bonell. El servei de trànsit gestiona minuciosament tots els túnels que hi ha al país (menys el d’Envalira, que és una concessió privada) amb una tecnologia d’última generació que permet detectar de manera automàtica qualsevol anomalia que s’hi produeixi a dins. “Hi tenim 250 càmeres, que són intel·ligents i s’anomenen DAIS”, comenta el cap de sala del Cenatra. Es tracten de dispositius fixos que tenen una màscara predefinida que segueixen l’alineació dels vehicles i que quan detecten un fet que no es troba dins la norma activa una alarma a les pantalles del servei de trànsit. “Imagina’t que se li escapa una roda a un cotxe. Per a l’ull humà seria molt difícil de veure, però la càmera ho detectaria al moment”, explica Bonell. Quan salta l’alarma la tranquil·litat a la sala del Cenatra es transforma en una ràpida actuació per seguir els protocols a seguir en funció del nivell d’emergència. En una incidència dins un túnel s’envia els agents de camp, un equip de dues persones que són les primeres a intervenir al lloc dels fets per donar suport i que compten amb material ignífug i formació en primers auxilis. Mentrestant, el Cenatra truca immediatament al 112, que coordina tota l’operació. “Posem la zona segura per quan arribin els cossos d’emergència. Els agents de camp fan la primera intervenció al ferit fins que arriba el SUM i agafa el rol que li pertoca”, explica Bonell. La ventilació i la il·luminació també són factors tecnològics fonamentals que gestiona el Cenatra de manera automàtica dins els túnels. En aquest sentit, cada dia es regula la il·luminació en funció del sol, per tal que el conductor no s’enlluerni en entrar o sortir del túnel.

LA TEMUDA FOTOGRAFIA
Els radars són els elements més odiats pels conductors que adoren la velocitat, però també una mesura de seguretat que està donant bons resultats en la reducció d’accidents mortals.
La xarxa viària d’Andorra compta amb disset estacions de control de velocitat instal·lades, una cada 7,4 quilòmetres de car­retera general. El Cenatra fa les gestions de compra, la instal·lació i el manteniment, mentre que “la part lletja, la de les sancions, la porta la policia”, diu entre rialles el director de Mobilitat. Encara que molts usuaris només ho vegin com una mesura de recaptació econòmica, les dades parlen per si soles, ja que en un any els accidents s’han reduït un 14% i, si es compara amb les dades de 2017, la xifra es rebaixa un 22%. Una bona notícia per al Cenatra és la davallada del nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit, ja que fins al moment aquest any han perdut la vida a les carreteres del país dues persones. “Veníem de sis i ara les xifres comencen a col·locar-se al seu lloc. L’objectiu és zero, com va passar fa tres anys. Segurament som l’únic país del món que pot vendre aquestes dades i penso que això és important perquè no ha vingut sol, hi ha molta feina al darrere”, conclou Jaume Bonell, qui també destaca la importància de la campanya Missió: zero accidents, en què la societat civil, a través de l’Automòbil Club d’Andorra, té l’oportunitat d’implicar-se en temes de seguretat viària.
 
UNA VOLTA PER LES CARRETERES DEL PAÍS
La xarxa viària té una llargada total de 438 quilòmetres i està formada per sis carreteres generals i una trentena de secundàries. Les vies principals tenen prop de 107 quilòmetres i són de titularitat governamental, mentre que les carreteres secundàries són de propietat comunal, estan repartides per tot el territori i la seva llargada és de més de 168 quilòmetres. La xarxa es complementa amb 150 quilòmetres de vies urbanes i carrers, així com sis túnels, dos dels quals de connotació urbana, que s’estenen per un total de 12 quilòmetres. Més de 200 persones i 32 vehicles llevaneu formen part dels dispositius especials de viabilitat hivernal del Govern.
Etiquetes
Veure’n més
11
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts