x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Aquesta setmana

Reconduir mals hàbits

  • Deixar enrere una addicció perjudicial sol requerir l’ajuda de professionals
  • El contacte amb la natura és una de les apostes més comunes dels experts
El cavall del Centre Terapèutic Residencial Adrimar de Sispony que utilitzen com a tractament en la rehabilitació

Reconduir mals hàbits

El cavall del Centre Terapèutic Residencial Adrimar de Sispony que utilitzen com a tractament en la rehabilitació

X. C.
L'hort del Centre Terapèutic Residencial Adrimar de Sispony que utilitzen com a tractament en la rehabilitació.

Reconduir mals hàbits

L'hort del Centre Terapèutic Residencial Adrimar de Sispony que utilitzen com a tractament en la rehabilitació.

X. C.
Algunes de les instal·lacions del Centre Adrimar, en el qual es potencia el contacte amb la natura en el procés de rehabilitació de les persones amb conductes addictives.

Reconduir mals hàbits

Algunes de les instal·lacions del Centre Adrimar, en el qual es potencia el contacte amb la natura en el procés de rehabilitació de les persones amb conductes addictives.

X. C.
Actualitzada 02/09/2019 a les 07:21
Deixar els mals hàbits de costat, com pot ser el consum regular de drogues i alcohol, o altres conductes addictives relacionades amb els videojocs, el sexe o les noves tecnologies, entre altres, no és un procés senzill. Són hores de dedicació i de lluita constant contra el cervell i els impulsos d’un mateix. És per això que la gran majoria de les persones que tenen problemes importants amb els seus hàbits han d’acabar recorrent a professionals de la salut mental per poder solucionar-ho i redreçar aquestes conductes abans que afecti més del compte en el dia a dia. Per recórrer a experts que ajudin en el procés de rehabilitació, a Andorra, hi ha moltes vies possibles. Des de l’opció dels psicòlegs privats, passant per la Unitat de Conductes Addictives del SAAS, fins al Centre Terapèutic Residencial Adrimar, a la Borda Jovell (Sispony), o el Centre de desintoxicació a Catalunya, subvencionat per la CASS. Les opcions són múltiples per arribar a un objectiu concret.
El primer de tot, però, és fer el pas d’acceptar que hi ha un problema en els hàbits d’un mateix per decidir-se a demanar ajuda externa. La metgessa especialista en addicions del Centre Mèdic i Psicològic NIVI Dolors Espín assegura que el més complicat de tot és “reconèixer que es té una addicció i es necessita ajuda de professionals de la salut”. A més, tal com comenta, “pateixen l’estigma social, tant els pacients com les famílies i això és dur”. També va en la mateixa línia el discurs de Xavier Cañada, director del Centre Adrimar, en el qual hi ha la possibilitat d’entrar en mode de règim de 24 hores o només algunes hores. Exposa que “el primer de tot és que l’ingrés o el centre de dia és voluntari. No s’obliga a venir ningú”. “Mai imposem” un tractament, afegeix Espín.
És per això que s’ha d’iniciar amb el difícil pas d’acceptar el problema i decidir demanar ajuda. Una vegada s’ha arribat a aquest punt, es pot començar amb el tractament, que tal com explica la metgessa especialista en addiccions, se sol dividir en dues fases: la desintoxicació i la rehabilitació. Aquest procés comença per una anàlisi específica de cada cas. “En les primeres visites elaborem la història mèdica, psicològica i addictiva. Fem una valoració de l’estat general del pacient, dels antecedents personals mèdics i psiquiàtrics, dels familiars, dels legals, mirem la conducta addictiva actual i prèvies i si hi ha hagut tractaments anteriors, entre altres aspectes”, assenyala Espín. El mateix procediment segueixen a Adrimar. El seu director indica que “hi ha vegades que la gent no sap el que la motiva. Llavors intentem esbrinar què és el que li tira i busquem aquesta motivació per sortir de l’addicció”.
Hi ha diverses activitats que poden servir com a punt de partida del tractament de desintoxicació. El contacte amb la natura és una de les apostes més fermes del centre residencial de Sispony, que aprofita el seu entorn per potenciar-ho. “La natura és molt important per escoltar-se, observar i anar més a poc a poc, perquè, de vegades, anem massa de pressa”, assegura Cañada. Per aquest motiu tenen un hort, que no és només d’ús casolà, sinó que estan donats d’alta per poder fer explotació agrària i tenen permisos per comercialitzar. “Venem productes de quilòmetre zero i fet a Sispony. Ens està funcionant molt bé també”, assenyala. A més tenen un cavall que acompanya en el tractament terapèutic. “Va molt bé per a molts tipus de tractaments”, indica.

Reconduir mals hàbits

Inspirar-se a través de la natura també és una de les activitats que més recomanen altres professionals, especialment a Andorra. El psicòleg del Centre Mèdic i Psicològic NIVI Marc A. Corral comenta que “el contacte amb la natura és quelcom que a Andorra es pot promoure de forma fàcil per la seva extraordinària oferta”. Però aquesta opció és una de les moltes que es recomanen per ocupar la ment amb altres coses que no siguin les pròpies addiccions. “Totes les activitats que ha de realitzar el pacient van dirigides a la seva rehabilitació i inserció social familiar i laboral. El programa de rehabilitació basa el seu èxit a donar a la persona un entorn saludable que modifiqui el seus hàbits d’addicció i els reemplaci per altres que ho siguin”, comenta el mateix Corral. És per això que, tal com explica el psicòleg de NIVI, “fomentem la pràctica esportiva, les activitats que comportin un contacte social i de participació col·lectiva, com els actes de voluntariat, els clubs socials i culturals, així com l’art amb tots els seus vessants segons el gust del pacient, ja sigui la música, el cinema, el teatre, la pintura…”.
Una altra de les apostes dels professionals a l’hora de tractar els casos d’addiccions per portar-los a la rehabilitació són les teràpies en grup. El psicòleg assegura que “és una excel·lent teràpia. Compartir experiències ajuda el pacient en molts sentits, d’alguna manera li fa entendre que no és l’única persona que té un problema similar i l’ajuda a treure l’estigma a aquesta malaltia”. A més, Corral exposa que “quan veuen altres pacients que han millorat, incrementen la seva expectativa de recuperació”.
El temps que es pot trigar a poder començar a sentir els efectes de la rehabilitació varia depenent de cada cas. Espín remarca que “cada pacient és un món, no podem generalitzar mai”. La primera fase de desintoxicació és la més fàcil i curta, mentre que el més dur és la fase de rehabilitació quan el pacient ha de viure el dia a dia sense consumir, afrontant les adversitats i mantenint l’abstinència. “És en aquesta etapa en què hem de treballar més amb el pacient i acompanyar-lo, treballant la motivació per continuar abstinent. El que ha de tenir molt clar el pacient és que no podrà tornar a consumir la substància que li ha provocat l’addicció, el cervell la memoritza com si deixés una cicatriu per sempre”, comenta la metgessa. També veuen aquesta variació en funció del cas al Centre Adrimar. Segons indica el seu director, “hi ha gent que realment no tenia una addicció i necessitava un lloc de pau i de descans i en comptes de marxar a qualsevol lloc ha vingut aquí i ho ha aconseguit. Amb 10 o 15 dies potser ja han fet, mentre que i hi ha altres que necessiten fins i tot mesos”.
Quan es considera que el pacient està rehabilitat i ha deixat enrere aquesta addicció perjudicial, el tractament no s’atura. Mai se sap quan es pot tenir un altre moment dolent que porti a fer passes endarrere en el procés. “Les recaigudes formen part del tractament de les addiccions, però mai es comença de zero sinó que avancem cap a la curació”, manifesta Espín. Per aquest motiu, els tractaments tenen una continuïtat, i no només amb el pacient, sinó també amb el seu entorn. “Hi ha un seguiment, sobretot si són joves. Es fa dos treballs, un amb el pacient i un altre amb les persones de casa. Hi ha famílies que tenen una mala comunicació i es treballa a dues bandes”, assenyala Cañada, que especifica que “el jove que ha d’assumir certes normes i als pares se’ls ha de fer entendre que el nen ja ha deixat de ser nen i necessita també una mica de llibertat”.

Reconduir mals hàbits

MÉS HOMES QUE DONES
Si es parla de perfils quan es fa referència als tractaments de rehabilitació, generalment predominen els homes respecte a les dones, però sempre s’ha de tenir en compte el tipus d’addició. Per exemple, el 68% dels pacients de la Unitat de Conductes Addictives durant el 2018 van ser persones del sexe masculí i la resta del femení, segons dades del SAAS. Des del centre NIVI, Espín assenyala que les estadístiques apunten que “hi ha més demanda de tractament en homes, això no vol dir que no hi hagi consum en les dones, sinó que deixen abans el consum perjudicial en comparació amb l’home”. També es veu una diferenciació de perfils en funció del tractament en l’aspecte de l’edat. “Els joves acudeixen a la consulta principalment per addiccions a substàncies com el cànnabis, mentre que persones de major edat acudiran més per exemple per addiccions a la nicotina i a l’alcohol”. Amb tot, hi segueixen havent força casos de grans amb addiccions relacionades amb altres drogues, com els petits a l’alcohol. Per exemple, Cañada assenyala que “després de les festes majors tenim un repunt de trucades de pares preocupats”. Una dada que, apunta, “és molt interessant”, ja que deixa en evidència que “hi ha d’haver una feina de prevenció i educació”.

TOTHOM ÉS SUSCEPTIBLE
Un dels factors que cal tenir en compte a l’hora de veure amb perspectiva la situació de persones que han de travessar per moments com aquest és que qualsevol persona pot arribar a aquest mateix punt. L’entorn té molt de pes i, segons indica Cañada, “darrere d’una addicció hi ha una mancança o alguna cosa que trontolla. Ningú es torna addicte a la droga perquè sí”. És per aquest motiu que remarca que anar a un centre de rehabilitació o fer teràpia no és quelcom negatiu, sinó més aviat al contrari. “Un percentatge elevat de la població, en algun moment de la seva vida, tindrà o ha tingut algun problema de salut mental. Tots som susceptibles de passar per un mal tràngol i necessitar ajuda i un moment de pau i silenci”, conclou Cañada.
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts