Guardians de la neu

Mig matí a la base del Refugi d’Envalira de Conservació i Explotació de Carreteres (COEX). Neva lleugerament. El que s’anunciava com una setmana de precipitacions continuades ha quedat en nevades menys intenses i generalitzades que l’esperat. I els xòfers de les llevaneus ho agraeixen perquè fa dies que tenen molta feina “i sobretot si neva a baix es complica tot”, destaca Josep Casal, cap de la seu encampadana del servei. El port ha tancat un dia i fan falta equipaments a partir de Canillo. El moviment de llevaneus és constant, algunes només entren per girar i tornar a enfilar cap al Pas de la Casa per seguir traient neu. A la cuina menjador de l’edifici un dels conductors –fan rotacions en tasques culinàries– prepara el dinar per als companys: amanida d’endívies i cigrons de menú.

La jornada per als deu xòfers del sector Orient del COEX, el que s’estén des de la rotonda del Km 0 fins a la frontera amb França, ha començat a les sis del matí i no han parat de recórrer les zones dels 70 quilòmetres que tenen assignats amb neu per fer transitable la via. La prioritat és la general 2, inclòs el port d’Envalira, però també han de fer les secundàries dels Cortals, Meritxell i Montaup, “que per aquesta banda obrim fins a la barrera del coll d’Ordino perquè la carretera no és perillosa, ara hi ha el Roc del Quer i hi ha molts visitants, hi ha un parell de bordes i molta gent que puja a fer esquí de muntanya al Casamanya”, assenyala Casal. L’equip, amb set llevaneus i dues turbines, s’ha distribuït amb “tres màquines dedicades a netejar el port, tres cap a baix, una fa secundàries i dues baixen fins a Encamp i Canillo” en un dia que comença a sortir el sol i les vies estan gairebé netes. Si no neva més nou conductors plegaran a les cinc de la tarda, un es queda a dormir al refugi i estarà sol fins a les vuit del vespre, que entraran els tres companys del torn de nit. “Estan a disponibilitat, si fa bon temps puja un o dos però només que hi hagi neu pugen els tres i surten per assegurar que les car­reteres estiguin en condicions”, explica el cap del sector d’Orient. I si la nevada no dona treva la feina es prolongarà “de vegades fins a les dotze de la nit”, comenta, i el cap d’àrea del COEX, Jordi Garcia, adverteix que “les hores es poden estirar però no gaire perquè la gent ha de descansar”.

El servei s’organitza en dos sectors més, Sud i Nord, cadascun amb un encarregat fins sumar 31 conductors a tot el país –comptant els caps– durant l’hivern, que abraça de l’1 de novembre al 31 de maig, i on figuren setze eventuals. Del 15 de novembre al 30 d’abril el cent per cent de la plantilla treballa, els primers quinze dies de novembre hi ha tres persones al refugi, una a Sant Julià i una per a la Massana i Ordino, i al maig es queden dues persones a Envalira i una a les altres dues bases. El sector d’Orient concentra més personal perquè és on més neva, però l’operativa és similar a tot el Principat. “Al sector Nord i a Sant Julià hi ha torns de guàrdia i cap a les quatre del matí surt un per cada vall i si hi ha neu avisa tothom i a les cinc surten al cent per cent, i si continua nevant a la Massana i Ordino hi ha dos conductors de torn de nit, fins a les nou o deu de la nit si neva molt i després un per a cada vall. A Sant Julià queda un només de nit i faria falta més gent, però no n’hi ha i es queda mantenint bàsicament la general”, detalla Jordi Garcia. Perquè la nit no és sempre sinònim de tranquil·litat, com quan “neva un divendres i comencen a pujar autobusos i cotxes i tenim trànsit fins a les dues de la matinada i intentem no posar-nos nerviosos, anar calmats”, assevera Casal entre rialles.

Aquest hivern la neu ha trigat a arribar però quan ho ha fet ha afectat tot el país i s’ha repetit el col·lapse de trànsit que al servei ja tenen assumit. “Si neva al port i encara que no hi hagués el túnel no hi ha cap problema, ni si neva fins a Canillo. Si neva a Encamp ja Déu n’hi do! I el dia que baixa d’Encamp en avall ja és el caos”, descriu Josep Casal, que al·lega que a les zones centrals “la gent va menys equipada, té menys experiència i hi ha més trànsit, i són més exigents, hi ha totes les escoles, és molt diferent”. Perquè tot el departament té clares les complicacions que representen els vehicles sense equipar i es mostra força crític. “Hi ha d’haver mà dura, multes, perquè és molt bonic posar fases i dir que calen equipaments, però si no s’ha de respectar... S’hauria de fer per norma, però si no algú ho ha de fer respectar”, emfatitza Casal. I precisa, amb l’experiència que li donen 39 hiverns al servei, que no és que ara es condueixi pitjor, sinó que hi ha més usuaris, “i abans en trobaves 50 i deu eren fitipaldis imprudents i dos o tres eren uns paquets, i ara n’hi ha 25 que volen fer carreres i deu paquets de 500 conductors”.

El cap del sector d’Orient considera que “trobar-se un imprudent que sap conduir no és perillós perquè passa, però el pitjor és el que vol córrer a la neu i no en sap, i el que veu que hi ha obligació de portar equipaments a Escaldes o a Canillo i tira i tira i arriba a Racons o a la cruïlla de l’Aldosa, on no s’ha eixamplat la carretera, i es queda tirat i ho bloqueja tot. No podem passar amb les màquines, ni pujar ni baixar, ni tirar sal, i és un cacau”, i si la gent respectés els panells de Mobilitat “hi hauria molts menys problemes”, apunta Garcia. Per a Josep Terrones, amb 19 anys al servei, és un repte tenir el país net “perquè quan les coses es compliquen és difícil, et tapen la car­retera i és un moment de tensió perquè també t’enfades, t’està retardant la feina algú que és un imprudent perquè no porta equipaments i es queda parat al mig de la carretera, i intentes que s’aparti”. No sempre els cotxes ho poden fer i acaben intervenint els xofers del COEX, perquè “molta gent es fica a la cuneta i després no surt, i si és un lloc estret no passem, ni ell ni la gent, i estàs traient-lo i arriba el de la grua i s’emprenya perquè l’han trucat a ell, però jo necessito passar i l’he de treure”, exposa Terrones.

Si a la nevada s’hi suma el vent els problemes es multipliquen perquè “per a nosaltres és el més perillós, perquè no tenim visibilitat i els cotxes encara menys i es queden tirats”, remarca Casal. Llavors es viuen les situacions més complicades “perquè els has d’estirar, ajudar i acompanyar-los perquè no hi veuen”, afegeix Ter­rones. L’escenari habitual d’aquestes vivències és el port d’Envalira, que històricament és el gran repte per a l’equip del COEX perquè està a 2.408 metres d’alçada, neva amb intensitat i té un factor meteorològic únic: el vent del torb. El cap del sector d’Orient reivindica que “crec que tenim mèrit perquè s’obre el port des del 1962 i ara tenim el túnel, però abans s’havia d’assegurar l’accés al Pas sí o sí per si hi havia un malalt o el que sigui i no hi ha hagut ningú mai que s’hagi fet mal o s’hagi quedat gelat i les condicions han estat dures”.

I recorda el dia que va haver de treure un duaner amb un infart del Pas de la Casa. “El vam treure com vam poder amb un duaner, un company i el metge al darrere, va ser tota una peripècia i ara ni ens n’hauríem adonat perquè l’ambulància hauria passat pel túnel”, relata, i Jordi Garcia recorda quan es tancava el port i no hi havia barrera “i la gent feia cua aquí i havíem d’avisar la policia perquè volia passar sí o sí i hi ha situacions compromeses. Tanques per manca de visibilitat o per allau i et diuen de tot”. Per neu no es talla mai Envalira, però si bufa fort el torb “i els xofers comencen a veure que es queden cotxes i no s’hi veu” o hi ha risc de l’allau de la Gavatxa –a l’altra banda del port i que podria arribar al Pas– es prohibeix el pas.

92 trucades

Tenir el túnel no ha fet que el port deixi de ser un punt sensible “perquè quan es tanca s’aixequen barreres, és gratuït i té un cost per al Govern”, comenta el cap del COEX, i llavors arriben “les pressions” i la reclamació “que s’ha d’obrir el port”, incideix Casal. L’exigència arriba al COEX dels polítics i de la ciutadania, i al servei estimen que “abans potser la gent era més del país i potser no estava tan equipada, però sí més acostumada a la neu i si havia d’agafar la pala per sortir del garatge, l’agafava, i ara hi ha molta pressió i moltes trucades”, subratlla Casal, que ho avala amb les 92 que registrava al mòbil un dia d’aquesta setmana entre rebudes, perdudes i fetes, “i eren les cinc de la tarda”.

Garcia rebla que “tot­hom vol sortir de casa a les set del matí i trobar-se la carretera negra i no pot ser”, i Casal ho atribueix a “una mentalitat d’Andorra en general, sembla que les administracions ens ho han de fer tot, volem que ens treguin la neu de la vorera, que l’escombrin i que el comú pagui les obres, i fora d’aquí no funciona així”. I coincideixen que la conscienciació varia perquè “a Sant Julià si ho tenen blanc es posen les mans al cap i seria un des­astre i a Canillo ja saben que ha d’estar blanc” i que hi ha moltes zones obagues on la carretera negra “no vol dir que està perfecta i no et pots refiar, perquè trobaràs racons o un revolt gelat”. Per això en alguns punts s’ha de tirar més sal, que està repartida en cinc punts de càrrega amb capacitat per a unes 935 tones i amb un registre rècord de 6.800 tones consumides l’hivern passat, que també va ser històric per la neu acumulada, “fins a 10 metres al cap del port”, i complicat com el del 2012-2013.

Els xòfers d’explotació ressalten que fan una feina “que ens agrada” i troben com a gran inconvenient “que es fan moltes hores, quan neva és estar tot el dia amunt i avall i et vas cremant”, especialment quan tenen fills. “No els pots portar a l’escola, no els veus quan arribes, no pots fer plans durant l’hivern”, indica Ter­rones, i Casal recorda que “he passat molta son aquí perquè vaig començar amb 24 anys i vols sortir i treballar, després et cases i tens fills i és la pitjor època, i no pots coordinar cap activitat d’hivern”. Sosté, però, que no és una feina complicada i el que fa falta és “ser xofer, no cal ser cap lumbreras, gent jove, tenir ganes de treballar i anar agafant experiència”. Ni una feina de risc. “És una feina de tensió perquè has de vigilar molt, les pales són molt grosses i de vegades els cotxes se’n van i quan anem per carreteres estretes sense tanques a vegades passes una mica de por o almenys d’impressió”, assegura Toni Iglesias, conductor de llevaneu des de fa quatre anys.

L’equip del COEX remarca que la xarxa viària ha millorat molt, amb carreteres molt més amples, “la millor que tenim és la del port d’Envalira i traiem més quantitat de neu, però amb més facilitat, i el material ha millorat i evolucionat molt”, recalca Casal. Les 32 màquines del parc mòbil d’hivern són “d’última generació menys tres”, acredita Miquel Mas, cap del taller del COEX, que puja des de la central de la plaça de braus fins a Envalira amb un altre mecànic per reparar un parell de màquines amb problemes, i per a qui la pitjor intervenció “és quan una màquina es queda en pana al mig de la carretera al port i hem d’anar a reparar-la amb aquell vent que fa. Hi ha força tensió perquè s’espatllen al mateix temps totes”. Mas valora que ara a les màquines “hi ha molta tecnologia i la neu sempre els fa males passades perquè l’electrònica i la humitat no són gaire compatibles, però les màquines són més còmodes, menys dures”.

Per l’emissora de les llevaneus Josep Terrones avisa l’equip que el dinar està preparat. Les carreteres llueixen negres i els xòfers comencen a acudir a la crida del cuiner, un dels preferits pels companys. Hi ha temps per fer un descans perquè la neu no condiciona la circulació a cap punt de la xarxa viària i les 17 allaus que poden afectar les carreteres i requerir la mobilització del COEX no representen cap perill. En qualsevol moment les condicions canvien, torna un temporal i els 31 components d’explotació de la neu s’han d’emprar a fons, “perquè nevar ha de nevar, per a les pistes, per l’aigua, per al medi, per a tot”, conclou Casal en la penúltima temporada abans de jubilar-se.

La divisió del COEX

SUD 7 conductors 75 km d’Andorra la Vella i Sant Julià 5 llevaneus 1 camió d’estesa de fundents NORD 11 conductors 125 km d’Ordino i la Massana 7 llevaneus 2 camions de fundents 2 turbines ORIENT 13 conductors 70 km d’Escaldes, Encamp i Canillo 9 llevaneus 1 camió estesa de sal 5 turbines