x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
REPORTATGE DMG

Camins de la ment

  • S'ha detectat un augment de les malalties mentals arran de la crisi
  • La majoria de problemes afectius els pateixen més dones que homes
Els desordres mentals més greus són l'esquizofrènia i el trastorn bipolar

Camins de la ment

Els desordres mentals més greus són l'esquizofrènia i el trastorn bipolar

Actualitzada 04/06/2018 a les 07:23
Els nostres hàbits i tendències, el context social i econòmic que ens envolta i, en definitiva, el món en què vivim actualment fan que cada cop més el nombre de persones que pateixen trastorns mentals estigui anant a l’alça i, contràriament, que l’acceptació i coneixement global d’aquest tipus de patologies sigui molt limitat o gairebé nul. La Montserrat Caballero és cap d’àrea d’unitats de salut mental d’adults de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, un centre que s’encarrega d’atendre pacients amb patologies mentals greus relacionades amb el grup de la psicosi, com ara les esquizofrènies, el trastorn bipolar o les esquizofrènies paranoides. “Són persones que tenen dificultats pel que fa al retorn a la comunitat, les relacions amb la resta de gent o el compliment de les normes. El nostre tractament va orientat a treballar en cadascuna de les àrees en què el pacient presenta limitacions”, explica Caballero. Des de Sant Joan de Déu, tracten principalment pacients del territori de Lleida, tot i que també n’hi ha de la resta de Catalunya i d’Andorra, gràcies al conveni que hi ha amb el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i que permet que els pacients psiquiàtrics del Principat puguin ser derivats al centre lleidatà. “Segons el grau de dificultat que presenti un pacient en l’ingrés, passarà primer per la unitat de subaguts i després podrà marxar o anirà directament a la unitat d’alta dependència psiquiàtrica (ADP), que és de mitja estada”, apunta Caballero. El temps de treball, però, dependrà sempre de cada pacient i de les seves necessitats. “El més important és assegurar-nos que el lloc on anirà li permet desenvolupar-se com a persona i que, a la llarga, podrà acabar consolidant un projecte de vida”, asse­nyala la cap d’àrea d’unitats de salut mental. La majoria de professionals coincideixen en el fet que l’entorn familiar i social és clau per a l’evolució i recuperació de les persones afectades. Per això, des del primer minut l’atenció es focalitza alhora en el pacient i en la família. “Ells estan inclosos dins d’aquest procés per donar-li suport i rescatar d’aquesta família, que probablement ha viscut una situació de crisi, tots aquells aspectes que seran fonamentals perquè es recompongui de nou la relació”, diu Caballero.



PATOLOGIES MÉS COMUNES
Després de més d’una trentena d’anys d’experiència en psiquiatria tant a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell com a l’Institut de la Ment, el doctor Joan Escoter creu que globalment els tipus de patologies no han canviat amb el pas dels anys. “El percentatge de persones que pateixen trastorns mentals greus, com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar, es manté força fix a tota la societat occidental”, comenta Escoter. Pel que fa als factors de tipus laboral, ambiental o econòmic, han estat la raó principal de l’aparició i l’increment de malalties mentals. “La crisi econòmica o els problemes a les empreses han fet recaure persones que ja havien patit una crisi personal anteriorment”, diu Escoter. Una realitat amb la qual també coincideix Caballero, que hi afegeix que “en una societat de màxims i tan competitiva no tothom suporta l’estrès de la mateixa manera”. De totes maneres, l’afectació en homes i en dones no sempre és la mateixa. Tant Escoter com Caballero asseguren que és una qüestió de tendències i rols. Curiosament, les dones acostumen a patir els problemes afectius, com són la depressió i l’ansietat, i els homes pateixen malalties relacionades amb la impulsivitat i la psicopatia. Una qüestió rellevant, però, és l’habitual silenci dels homes. “Per educació o per evitar mostrar debilitat, als homes els costa més demanar ajuda. Això fa que el problema s’agreugi fins al punt de caure en l’alcoholisme o en el suïcidi”, apunta el psiquiatre.



ESTABILITAT, NO CURACIÓ
Parlar de malaltia mental és parlar alhora de malaltia crònica. És per això que el concepte “curació” no té sentit, però sí que el té “estabilitat”. Aquí hi ha la clau. “És com una diabetis, l’has de cuidar sempre. Però si som capaços d’aconseguir que aquella persona mantingui una estabilitat clínica podrà funcionar de forma satisfactòria i normalitzada en l’entorn social”, explica Caballero. De fet, i segons afirma el doctor Escoter, “gairebé el 80% dels pacients que atenem presenten patologies greus que s’allarguen durant mesos, però si es fa un bon seguiment poden recuperar-se adequadament”.
Tot i això, és important no mirar cap a una altra banda, ja que “si seguim en el nivell que estem la malaltia mental acabarà sent la principal despesa de sanitat”, conclou Caballero.
 
L'acceptació, un tema pendent


Per als pacients que han patit alguna malaltia mental no és gens fàcil parlar-ne. Principalment perquè la manca d’acceptació social segueix més present que mai. Tot i que hi ha hagut certa millora, tenint en compte que la malaltia mental anys enrere era un tema tabú encara queda feina per fer. “Pel que fa a la sensibilitat i l’educació tenim un camí llarg al davant”, manifesta Caballero. Actualment existeixen entitats que treballen per aconseguir un tractament normalitzat d’aquestes qüestions com, per exemple, la catalana Obertament, que es basa en el lema La lluita contra l’estigma i que tracta amb persones que han patit algun tipus de trastorn mental donant veu a històries de recuperació i de normalització. “Vulguem o no, el prejudici hi és. Quan saps que algú amb qui has de tractar ha tingut certs problemes psiquiàtrics inevitablement el mires amb uns altres ulls”, assenyala Escoter.
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477