El mèrit de ser 'bio'

Aconseguir un producte ecològic que sigui 100% andorrà és una tasca complicada, sobretot perquè la climatologia del país impedeix el cultiu de determinats productes. Tot i així, els petits agricultors no desisteixen i fan el possible per oferir un producte de proximitat seguint un model de producció ecològica. Ara per ara, encara ho tenen difícil per acreditar-ho al Principat si no recorren a empreses de certificació externes i privades, ja que no existeix un segell ecològic andorrà. El govern està treballant-hi i, segons apunta el director d’Agricultura, Landry Riba, està previst aprovar un avantprojecte de llei que ho prevegi en el proper o següent consell de ministres. El text s’adapta a la normativa actualment vigent a la Unió Europea, “però regularà tant la producció ecològica com el règim de qualitat”, matisa Riba. El president de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), Xavier Coma, que ha participat en les converses per definir la nova legislació, assegura que “aquesta llei també ajudarà a potenciar la marca del país”.

I això podria canviar el destí dels petits productors d’Andorra. L’empresa Bio Bio, que es dedica a l’elaboració i distribució de menjars preparats, és l´única d’alimentació que té segell ecològic al Principat, però l’ha tramitat a través de l’empresa privada europea Ecocert. El seu responsable d’operacions, Daniel Bassas, explica que “comprem a productors que són exclusivament ecològics per tal d’elaborar plats que hem certificat com a ecològics a fora del país”. Tot i així, no es proveeixen dels petits agricultors andor­rans. “En no haver-hi cap altre productor certificat, hem hagut de recórrer als de Catalunya, concretament de la Seu d’Urgell i Girona, que sí que ho estan; si compréssim a productors d’aquí, perdríem la certificació”, comenta Bassas. Quan surti el segell ecològic andorrà, ho tenen clar: “Si el departament d’Agricultura crea una entitat certificadora i els petits productors s’hi acullen, òbviament passarem a comprar aquí i a certificar-nos a Andorra”, sentencia el responsable d’operacions de Bio Bio. En aquest cas, perdrien el segell europeu de què disposen ara, però no els preocupa. “Principalment, el nostre públic és andorrà”, diu Bassas, “de manera que aquest certificat ja ens serviria i, de portes enfora, ens donaria molta més força”. Fa tan sols un mes que van iniciar-se en l’exportació amb la primera venda de trinxat andorrà a un hospital de Barcelona.

El model de Bio Bio ajuda a potenciar el consum ecològic a Andorra. L’empresa, que té una cuina a Encamp on elabora menjar 100% ecològic i de cinquena gamma -és a dir, prepara el producte en bosses congelades i amb un 95% de cocció final-, gestiona la restauració de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on una part de l’oferta és menjar de Biobo (la seva marca de plats preparats). També té un acord de col·laboració amb Vallnord, mitjançant el qual cobreix el servei de self de les estacions de Pal i Arinsal, i proveeix uns quants hotels del Principat. “Nosaltres oferim ecològic sense que la gent ho demani”, subratlla Bassas. Tot i així, reconeix que el mèrit no és únicament seu: “el nostre mèrit és comprar ecològic i aconseguir vendre-ho. Els agricultors són qui han renunciat a un munt de coses amb aquest model, com l’eficiència o guanyar més diners”. A Andorra, els productors ecològics són al voltant d’una desena.

Una qüestió de principis

L’Antònia de Casa Gendret, que es dedica a la producció de fruita i confitures des del 2010, ho té clar: “jo si he de tractar químicament, plego trastos”. El problema, tal com comenta, és que no pot dir que fa cultiu ecològic perquè no té cap certificació que ho acrediti. A més, tampoc pot acollir-s’hi. Ella té una petita producció de fruits del bosc i vermells en un indret situat a 1.600 metres d’altitud a la Margineda, però cultiva les maduixes en hivernacles i estan penjant, fet que l’exclouria del segell ecològic perquè “és un requisit indispensable que tot surti de la terra”, especifica ella mateixa. La Sònia Cano, de la petita empresa familiar de melmelades El Pastador, en canvi, té clar que el seu negoci pot optar a la certificació de producció ecològica perquè la matèria primera de les seves melmelades és 100% natural. Té els camps, l’obrador i la botiga a Sispony, a sota de la Massana, i cultiva gerds, móres, nabius, carabassa i tomàquets, sense cap mena de pesticida ni producte químic.

Ara bé, autoproveir-se del tot o fer-ho únicament de productes del país és una tasca complicada per a ella i per a d’altres productors. La Montse Capdevila, al càr­rec del negoci de cosmètics Pocions de Lluna Nova, reconeix que no tots els elements que utilitza per a l’elaboració dels seus productes són d’Andorra. Si bé la primera matèria, que és sempre la planta, pot aconseguir-la aquí, els complements com l’oli vegetal ha d’anar a buscar-los a fora. La producció andorrana és limitada en diversitat i també en quantitat, i d’això n’és conscient l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andor­ra. “Amb quantitat, les nostres produccions no podran lluitar mai”, reconeix Xavier Coma, però sosté que “si no es pot fer melmelada andorrana de kiwi, que no es faci”. Els conreus estan molt condicionats pel clima del país. “Jo no puc cultivar una part de la fruita”, lamenta Sònia Cano, “de manera que he d’anar a buscar-la a pagesos de Catalunya o de França, però sempre té certificat bio o d’agricultura integrada, és a dir, que no porta pesticides a no ser que hi hagi el requeriment d’algun tècnic d’agricultura. Igual que amb el sucre, que el compro ecològic, però a un majorista”.

Tot i seguir un model de producció ecològica, aquests petits agricultors no poden vendre el producte com a ecològic si no disposen del segell. L’Antònia de Casa Gendret diu que en té prou amb la confiança de la clientela: “la gent ja em coneix i sap que no tracto químicament”. Però això no és suficient per a la Sònia Cano o la Montse Capdevila, que voldrien optar a la certificació de producció ecològica d’Andorra i beneficiar-se’n. La propietària de Pocions de Lluna Nova està a l’expectativa de quins seran els termes de la nova normativa per si podrà acollir-s’hi. “Si és el cas, em sembla que em serà molt útil, bàsicament per la imatge que em donarà”, justifica la mateixa Capdevila. A més, la conscienciació pels productes ecològics va en augment. “Darrere de l’ecològic, la gent hi veu saludable i valors com sostenibilitat, respecte pel medi ambient i els animals”, enraona Daniel Bassas. Cano reconeix que El Pastador ha notat un increment de les vendes. “Cada vegada la gent és més conscient que hem d’anar a buscar els productes més naturals possibles i de proximitat i, a mi, si em demanen la garantia bio de les melmelades, puc donar-la i, de fet, m’agrada explicar que faig un producte diferenciat”, diu tota orgullosa.

La Montse Capdevila afegeix que “la gent ara es fixa molt en si un producte és o no ecològic; el concepte ven”. I ella mateixa intenta adscriure-s’hi el millor possible. “Jo faig recol·lecció silvestre aplicant lliurement les normatives europees de preservació del medi”, explica. A banda d’això, té uns terrenys propis on cultiva, sense pesticides ni abonaments químics, totes aquelles espècies que no es poden trobar a les muntanyes d’Andorra, com la calèndula, i aquelles altres que estan en risc de desaparició però que necessita en certa quantitat. Capdevila assegura que els processos de cultiu i d’elaboració que segueix són 100% ecològics, però no s’ha acollit a cap segell que acrediti el seguiment d’aquest model perquè considera que “les certificacions de cosmètica són ambigües i, en el cas dels petits artesans com jo, encareixen molt el producte”.

De fet, la propietària de Pocions de Lluna Nova recrimina que una petita productora com ella no es pot permetre funcionar com una gran fàbrica, ja que només arriba a cobrir despeses. “Jo no tinc botiga física, sinó que distribueixo en alguns comerços del país i visc d’anar a les fires per donar a conèixer el producte. I també estic començant a vendre per Internet”, comenta Capdevila, que assegura que està fidelitzant una clientela andorrana. “A més, alguns turistes, sobretot dels països nòrdics, m’han escrit per saber on poden obtenir els meus productes, que prèviament han comprat en alguna fira. Això em dona molts ànims per continuar ”, confessa la propietària d’aquests cosmètics ecològics.

A l'expectativa de la llei

“Amb la nova llei de producció ecològica i de règim de qualitat que prepara el govern, es cobrirà un forat de mercat que faltava al Principat”, reconeix el president de l’APRA, Xavier Coma. Segons valora ell mateix, “anem deu anys tard, ja que les tendències agrícoles mundials fa temps que s’encaminen cap al reconeixement de les produccions amb segells ecològics i de qualitat per tal d’aportar-hi un valor afegit”. “Sobretot cal reforçar el producte d’Andor­ra”, insisteix Coma. Un fet que serà possible amb els conceptes que la llei inclourà, com la indicació geogràfica i la denominació d’origen protegides o el reconeixement d’especialitat tradicional, avança el director d’Agricultura, Landry Riba.

“No n’hi ha prou que una melmelada sigui bio, a sota ha de posar-hi fet a Andorra i això ha de ser garantia de qualitat, serietat i solidesa”, subratlla el president de l’APRA, ja que si bé les produccions del Principat no poden lluitar amb quantitat perquè els cultius són limitats, “han de fer-se un forat dins de la qualitat”, matisa. Riba reconeix que s’han guiat per “aquesta massa crítica” i que per això han englobat diversos elements sota la mateixa llei. No obstant això, han tingut en compte una de les principals preocupacions dels petits productors: que el cost sigui assumible. El director d’Agricultura explica que el text preveu l’atorgament d’un ajut oficial perquè els productes ecològics puguin competir al mercat andorrà. Les ajudes s’establiran tenint en compte la totalitat de les despeses que assumeix l’agricultor a l’hora de posar al mercat un producte de qualitat. “Els ajuts han de permetre que aquests productes arribin al consumidor sense que hagi de fer un esforç econòmic superior al que pot suposar comprar un producte convencional, sense cap certificació”, explica Riba.

Segons el president de l’APRA, “ja no estem al minut zero”. Després que el govern aprovi l’avantprojecte de llei, que serà en breus, encara ha de passar el tràmit parlamentari i el procés d’homologació europea. “No sabem quan aprovarà la llei el Consell General, però la voluntat és que aquest any ja estigui operativa. Encara que no sigui al 100%, la part de producció ecològica, segur”, assegura Landry Riba.