Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Andorra, 'pet friendly'

El nombre creixent d’animals de companyia ha fet sorgir nous serveis
Un gos fent ús d'un pipican dels que hi ha a la capital.

Andorra, 'pet friendly'

Un gos fent ús d'un pipican dels que hi ha a la capital.

Xavier Pujol
Cada cop més bars i restaurants permeten l'accés als gossos.

Andorra, 'pet friendly'

Cada cop més bars i restaurants permeten l'accés als gossos.

Xavier Pujol
La presència de gossos al país ha augmentat.

Andorra, 'pet friendly'

La presència de gossos al país ha augmentat.

X. P.
Andorra, 'pet friendly'

Andorra, 'pet friendly'

Andorra, 'pet friendly'

Actualitzada 23/10/2017 a les 07:14
Durant l’última dècada, Andorra ha experimentat un gran creixement en el nombre d’animals de companyia censats. Aquest creixement havia estat molt limitat durant els anys anteriors per les dificultats que implicava tenir un animal de compa- nyia a casa. A més, moltes associacions de veïns i comerciants també han mostrat públicament, durant molts anys, el seu rebuig als gossos, degut a l’incivisme d’alguns propietaris a l’hora de mantenir neta la via pública, sobretot en centres comercials, als espais naturals integrats en les ciutats i a punts altament concor­reguts de les diferents parròquies. Malgrat això, molts andorrans han decidit posar una mascota a la seva vida i han contribuït a un canvi que ha fet progressar el país en la seva convivència amb els animals. Aquest fenomen ha fet que Govern i comuns reaccionessin i comencessin a legislar sobre els animals domèstics i a construir espais destinats a aquests nous companys de vida i de via pública. Les empreses privades també hi han ajudat, adaptant-se a la nova situació i oferint nous serveis. Tot això ha portat Andor­ra a esdevenir un país pet friendly.

El propi augment de la població d’animals i la millora de les condicions per a la seva vida al país ha fet sorgir nous negocis, com ara les residències i guarderies canines, i noves instal·lacions públiques com els pipicans repartits per les ciutats i que ja formen part de l’urbanisme del Principat, els dispensadors de bosses per recollir excrements que abunden a tot el país i, des de fa unes setmanes, els innovadors urinaris que s’han instal·lat a la capital, que atrauen els gossos perquè hi orinin i que ajudaran a mantenir l’entorn més net. Tot això va acompanyat de campanyes a favor del civisme, legislacions per poder multar els infractors i un registre d’animals de companyia per controlar-ne el cens.

Aprofitant el nou mercat que s’estava generant, un model de negoci va arribar a Andorra, importat d’altres països amb més tradició de cura cap als animals de companyia. Les residències i guarderies canines són empreses nascudes d’aquesta necessitat i que ofereixen espais on els gossos poden estar còmodes i tranquils, en un habitacle propi o en un espai compartit per poder jugar amb altres animals, menjar i fins i tot gaudir de sessions d’higiene. Al principat n’hi havia hagut tres en actiu fins a l’any passat, quan una d’elles va haver de tancar. En aquests hotels canins els animals hi tenen totes les comoditats. Des de llits fins a menjar, i si és necessari, servei de medicació. A més, també hi ha espais exteriors on s’ajunten gossos de races, mides i característiques similars perquè tinguin contacte social amb altres membres de la seva espècie. Per als més presumits, també ofereixen serveis de perruqueria. Els propietaris poden deixar els seus animals en aquests locals a partir de 25 euros la nit. Des d’aquestes empreses expliquen que al voltant d’un 70% dels usuaris actuals són residents andorrans i que aprofiten els seus serveis durant sortides i èpoques de vacances. “També hi ha qui ve a visitar Andorra o a esquiar i deixa la mascota una jornada”, expliquen.

Malgrat que aquest tipus de negocis van destinats als residents del país, també creix el nombre de turistes que reclama els seus serveis. Destaquen que molts dels clients estrangers prefereixen no deixar els gossos sols als apartaments i pisos turístics, i asseguren que l’opció de deixar-los en una guarderia canina garanteix que estaran ben cuidats, controlats durant tot el dia i sempre alimentats i hidratats. La responsable d’un d’aquests allotjaments, explica que van decidir engegar aquest negoci “per amor als animals” i que la seva màxima és que els seus hostes estiguin còmodes al seu espai i es relacionin amb altres gossos.

El turisme amb animals també ha ajudat a canviar la manera d’entendre la relació entre aquests i els establiments turístics. Els que venen a Andorra per fer turisme saludable, aposten cada cop més per venir acompa-nyats de les seves mascotes. L’aire lliure, els boscos i les muntanyes són un atractiu per als que volen gaudir de la naturalesa amb els seus animals.

Des de fa uns anys, molts dels hotels i allotjaments del Principat han canviat les seves condicions i ja permeten que els seus hostes portin una mascota. Una bona part dels bars i restaurants també ho han fet. Manel Ara, president de la Unió Hotelera d’Andorra, explica que “hi ha establiments que permeten l’entrada a gossos, d’altres que tenen una taxa per als animals i uns tercers que no els accepten. Des de la Unió Hotelera no podem fer cap política en relació a aquest tema perquè cada establiment ho gestiona com vol”. Tot i això, Ara explica que els últims anys s’han trobat un nombre creixent de clients que volen allotjar-se amb la seva mascota, però el seu hotel encara no les accepta, a excepció dels casos on estan obligats a fer-ho, com és el dels gossos pigall per a invidents.

En aquest sentit, els càmpings, com és obvi, van ser els primers allotjaments a acceptar les mascotes per les facilitats que comporta l’allotjament a l’aire lliure. Molts d’ells ho van fer aplicant un petit recàrrec i controlant el seu accés. L’Esther Cardona és co-propietària i responsable del Càmping Valira, un dels nou que hi ha al país, i que ja fa gairebé deu anys que va adaptar el seu espai per atraure clients amb mascotes. Van habilitar un pipican en un extrem del càmping perquè els gossos tinguessin un lloc on fer les seves necessitats sense haver de sortir del recinte. També van instal·lar una petita dutxa canina a les seves instal·lacions. Valorant aquests deu anys, l’Esther diu que “al principi va ser un èxit, la dutxa la feia servir més gent del que ens esperàvem. Ara ja és una cosa normalitzada”. El seu càmping és un dels que ha acabat posant preus a l’accés dels gossos. Explica que “abans els animals tenien entrada lliure, però des que vam posar aquests serveis especials vam considerar que podíem començar a fer-los pagar, tot i que és un preu molt simbòlic”. Diu que fent pagar pels animals no ha reduït el nombre de clients i que l’única política restrictiva contra les mascotes que han aplicat és que “ara no els deixem entrar als bungalous perquè en algunes ocasions ens hi havíem trobat desperfectes”, admet. Una prohibició molt generalitzada i que han aplicat gairebé tots els càmpings del Principat.

L’Esther explica que la majoria dels seus hostes que porten animals de companyia prefereixen un turisme de muntanya per davant del turisme de botigues. “Molts d’ells ens demanen rutes per fer i llocs per visitar a l’aire lliure i on els gossos puguin gaudir de l’entorn”, comenta. Remarca que són persones que fan estades de pocs dies i pensa que aquesta reducció de pernoctacions pot estar causada per un èxit creixent de les excursions amb furgoneta i autocaravana, un sector que ha pres força entre la població més jove i que ha fet disminuir els clients dels càmpings

Amb les noves facilitats que hi ha per tenir el gos en un apartament o perquè estigui controlat per professionals en una residència, és normal que encara hi hagi molta gent que deixa els gossos a la vall a l’hora d’anar a la munta-nya. Els últims temps, però, els principals dominis de muntanya del país han començat a permetre l’accés de les mascotes. Des de Vallnord expliquen que va ser una empresa pionera en aquest sentit, habilitant telecabines específics per a gent que es vol emportar les seves mascotes a fer caminades a les cotes més altes, permetent l’accés als gossos durant totes les èpoques de l’any i deixant-los arribar a gairebé tots els espais de les estacions, exceptuant només les pistes d’esquí, on admeten que hi podria haver cert risc per als esquiadors i on només hi poden accedir animals de rescat en casos necessaris. Els últims anys, el domini ha portat a terme actuacions perquè els gossos que hi pugen amb els seus amos se sentin còmodes i puguin tenir cobertes totes les seves necessitats. Des de Vallnord expliquen que “als diversos restaurants i punts d’informació al client hi ha recipients amb aigua específics perquè els animals puguin beure”, a més, també disposen de dispensadors de bosses biodegradables per a fomentar la recollida dels excrements. Als senders i als espais més concorreguts també hi han posat se-nyalitzacions específiques “per tal de conscienciar la gent que malgrat que sigui un espai natural i els excrements siguin biodegradables, han de deixar netes les instal·lacions”.

Precisament la higiene, la neteja i l’educació dels propietaris d’animals de companyia són els principals reptes de futur d’un país que es vulgui considerar pet friendly, juntament amb la creació d’iniciatives que facilitin la convivència amb els animals. Des de les institucions s’ha treballat molt en aquest sentit durant els últims anys, però les queixes i denúncies per incivisme, per excrements als carrers i per males olors encara són molt corrents, i les amenaces de multes no han ajudat a pal·liar el problema.

ELS COMUNS HAN INVERTIT PER ADAPTAR-SE ALS ANIMALS
Només a la capital hi ha 3.200 gossos censats. Des de principis de la present dècada, Andorra ha evolucionat cap a l’acceptació dels animals de companyia i la seva inclusió als espais públics. Des de la instal·lació dels primers pipicans, s’ha calculat que el manteniment de cada espai oscil·la entre els 1.500 i els 3.000 euros anuals. A aquesta xifra s’hi sumen les bosses gratuïtes que es poden trobar als més de 200 punts expenedors repartits per tot el país. Una bossa val menys d’un cèntim d’euro, però el conjunt dels comuns hi han d’invertir al voltant d’11.000 euros cada any. L’última gran inversió son els urinaris, que han costat 1.900 euros cada un.
Veure’n més
16
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477