Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Una diversió peculiar

A Andorra han entrat amb força activitats innovadores. Però fa molts anys que al Principat l’entreteniment passa per gimcanes especials, celebracions inversemblants i proves que troben l’èxit en la bogeria i el descontrol. Hem intentat fer un repàs als actes més singulars del país, en un recorregut que uneix els actes de les festes majors més significatives de tota la vida i les novetats més sonades que han arribat.
El crash car és una de les festes amb més èxit del país.

Una diversió peculiar

El crash car és una de les festes amb més èxit del país.

Fernando Galindo
Atrapa el formatge s'ha consolidat en cinc anys.

Una diversió peculiar

Atrapa el formatge s'ha consolidat en cinc anys.

Xavi Pujol
Ràdio Festa major té corda per a molts anys més.

Una diversió peculiar

Ràdio Festa major té corda per a molts anys més.

Fernando Galindo
El concurs de menjar flams és un dels clàssics de la parròquia.

Una diversió peculiar

El concurs de menjar flams és un dels clàssics de la parròquia.

Xavier Pujol
El dia del turista ha perdurat malgrat els canvis.

Una diversió peculiar

El dia del turista ha perdurat malgrat els canvis.

Fernando Galindo
Actualitzada 21/08/2017 a les 07:42
BENZINA I FERRALLA
No podem començar el repàs d’una altra manera. El Crash Car és una de les activitats més reconegudes i tronades de la parròquia d’Encamp i quasi del país. És un dels actes més antics que s’hi fan i s’ha convertit en gairebé una tradició.
El Crash Car va començar fa uns trenta anys. Àlex Arnó, cap de l’àrea de Museus i Tradicions del comú d’Encamp, explica el possible origen d’aquesta festa. “Surt d’una comissió de fa molts anys. Hi havia un terreny obert a la sortida del poble i els que ho van començar devien veure-ho en algun xou televisiu i van decidir començar a fer-lo aquí”, comenta.
L’èxit ha anat creixent amb els anys. Al principi, com totes les festes, es tractava d’una diversió compartida per poques persones del poble, però l’èxit ha fet que els últims anys cada cop més hi participi gent de tot el país i fins i tot alguns d’espanyols i francesos. Arnó, això sí, destaca que el Crash Car és sempre una festa segura i controlada, dins del descontrol que té la competició en si mateix. “No deixa de ser una competició i qui hi participa ho fa per passar-s’ho bé. Afortunadament no hi ha hagut mai cap accident ni ningú s’hi ha fet mal. Qui hi participa sap on va i què ha de fer”, explica Arnó.
El millor de la competició, però, és que el premi no ha canviat en tots aquests anys. El guanyador s’emporta un trofeu d’un valor ínfim respecte al cost que té destrossar un cotxe. Segons Arnó, “això manté la màgia del Crash Car, fa que la gent hi participi per passar-ho bé i no pas per un premi econòmic”. Ara es fa per la festa del poble i a Grau Roig, però manté l’essència d’una festa única.

EL FORMATGE, PROTAGONISTA
Un pendent ben marcat, un formatge rodó, un grup de persones disposades a llançar-se avall per caçar-lo i en tenim prou per organitzar una festa esbojarrada. L’origen és britànic però a l’adaptació andorrana no li ha faltat èxit.
Des de fa cinc anys, l’Atrapa el formatge d’Arinsal és una de les proves de festa major més exitoses i més concorregudes de la par­ròquia. Miquel Vílchez, membre de la comissió de festes que organitza la festa major d’Arinsal, explica d’on va sortir la idea i admet que “portàvem anys buscant maneres de fer la festa major diferent, aportar coses noves, i se’ns va acudir imitar la tradicional festa del Rolling Cheese que fan a Cooper’s Hill, Anglaterra”. Tot i això, Vílchez diu que la proposta va sorgir en clau de broma però que es va acabar portant a terme.
Des de l’organització apunten que és una proposta per a tots els públics i que és única al país, però els agradaria que fos més la gent que s’anima a participar-hi. “Cada any ha anat venint més gent i l’any passat vàrem superar els 100 espectadors. Tot i això, dels que venen de fora n’hi ha pocs que s’apuntin a participar-hi”, comenta Vílchez.
La competició ha evolucionat amb els anys, i en les edicions que han tingut més participació s’han hagut de fer rondes prèvies. Les categories es distingeixen entre infantils i d’adults, i en el cas dels adults se separen entre dones i homes.
El formatge que han d’atrapar els participants és un formatge de plàstic i l’escenari de la prova és la falda de les pistes de les Marrades, un espai que Vallnord cedeix cada any a l’organització per a realitzar aquesta activitat. Com no podia ser d’altra manera, el guanyador de cada categoria rep com a premi un formatge, aquest de veritat.

TRADICIÓ I INNOVACIÓ
Si pensem en la festa major de Sant Julià de Lòria el primer que ens vindrà al cap és la Ràdio Festa Major, una altra de les iniciatives que porta més anys acompanyant les festivitats de la parròquia. Va començar a través del Grup d’Esplai Lauredià, després que alguns membres de l’agrupació que eren radioaficionats demanessin ajuda al comú per engegar aquest projecte. D’això en fa més de trenta anys i ha perdurat fins als nostres dies. Actualment, l’Ivan Duran és una de les persones que n’ha agafat les regnes durant l’última dècada. “És una activitat que jo he viscut tota la vida i de seguida m’hi vaig voler involucrar”, comenta l’Ivan. Tot i això, fa una crida als més joves a unir-se al projecte. “Trobo a faltar que gent que ara té vint o vint-i-un anys, que són els que jo tenia quan hi vaig entrar, vulgui mantenir la Ràdio Festa Major. Els més joves s’hi haurien d’implicar per assegurar-ne la continuïtat”, diu.
La ràdio ha vist passar molts actes i moltes personalitats per les diferents localitzacions que ha tingut. Va començar a l’Hotel Glòria, en un espai que els cedien, però quan el van tancar per fer-hi la llar de Lòria van haver de buscar altres emplaçaments fins arribar a la plaça Major, des d’on ara fan l’emissió.
A més, la ràdio ha estat un element catalitzador i generador d’activitats noves i ha promogut sempre la participació de tots els públics a la festa major. De fet, el mateix Ivan ha participat en la proposició d’actes per a fer més atractiva la festa major. En aquest sentit, enguany, s’ha viscut una de les activitats més innovadores de l’estiu a Sant Julià i això ha propiciat un gran rebombori al poble. Una activitat que ha aportat diversió i frescor al poble i que, segons l’Ivan, “estaria bé que, com la ràdio, d’aquí a uns anys es convertís també en una tradició”. És el tobogan gegant d’aigua, que es va instal·lar al poble per primera vegada. Tal com va explicar, en to de broma, el conseller de cultura del comú de Sant Julià a la mateixa Ràdio Festa Major, aquesta nova atracció va en la línia de fer de Sant Julià la ciutat dels tobogans, fent referència al Tobotronc de Naturlandia. Arran d’això, molts ciutadans van batejar la nova activitat de la Festa Major com a “aiguatronc”.
En aquest sentit, la voluntat de tots és que les festes més noves acompanyin durant molts anys la Ràdio Festa Major perquè aquesta té corda per anys.

PERDUTS PER LA GULA
També fa més de dues dècades que se celebra el concurs de menjar flams de Santa Coloma. L’organitza la comissió de festes del poble, formada per un grup de gent jove. Aquesta activitat ja ha esdevingut tradició i els més joves ja no recorden quan va començar. No cal dir que és un dels actes amb més participació de la festa major. La sort per a l’organització és que hi ha una empresa que els proporciona la matèria primera: els flams.
El funcionament del concurs és molt senzill. En un temps limitat, que en els diferents anys ha anat variant entre trenta segons i un minut, cada participant ha d’ingerir el màxim nombre de flams, que se serveixen en petits plats. No cal dir que el vencedor és el que aconsegueix engolir més flams. Això sí, les normes els obliguen a estar amb les mans darrere el cos, de manera que els concursants només poden menjar-se aquestes postres succionant amb la boca. Els últims anys el nombre de participants ha superat la quarantena, fet que consideren un èxit i esperen repetir.
La Laura Solsona forma part de la comissió de festes de Santa Coloma i ens explica com s’ho fan per organitzar aquesta activitat. “Cada any fem el concurs en tres categories: infantil, juvenil i adults. Portem uns quatre-cents flams, que ens els proporciona una empresa, i la resta ja és cosa dels participants”, diu. En aquest sentit toquen fusta, ja que mai se’ls han acabat els flams abans d’acabar el concurs, però si el nombre de participants segueix creixent, hauran de demanar-ne més.
Com passa en altres festes, la qüestió és divertir-se més que no pas ser competitiu. Els premis per als guanyadors del concurs ho demostren, ja que són més aviat simbòlics i cada any els van variant. “Al principi regalàvem una flamera, com és natural, però després també hem repartit altres coses com ara joguines, pilotes, i altres objectes” diu la Laura.
El rècord vigent del concurs de menjar flams és incert, però la Laura Solsona assegura que ronda els trenta flams ingerits. En categoria infantil la marca és de vuit. Amb els canvis que hi ha hagut en els temps de durada de la prova, però, les marques han variat. Alguns anys, això sí, s’han trobat algun contratemps a mitja prova. Rient, la Laura explica que “a vegades algú s’ha ennuegat o no s’ha empassat bé els flams i hem hagut de córrer amb un cubell a netejar el desastre”. Tot i això, no tenen constància que ningú hagi tingut mals de panxa després de menjar massa flams.
Totes aquestes anècdotes, però, acaben quedant en el record d’una prova que porta anys donant vida a la festa major colomenca i que ha estat sempre un èxit de participació i d’organització.

BENVINGUTS TURISTES
Una altra de les celebracions més antigues i que es manté com una tradició, malgrat els canvis que ha patit Andorra els darrers anys, és el dia del turista d’Escaldes-Engordany. Aquesta festa data de principis dels anys setanta i s’emmarca dins de la festa major d’Escaldes-Engordany. La va començar a organitzar la Unió Pro-turisme i és una de les festes que ha evolucionat més els últims anys, a causa dels canvis, sobretot urbanístics, que ha patit la ciutat i el país.
Als inicis de la celebració, la pubilla escaldenca i altres membres d’Unió Pro-Turisme aturaven els cotxes dels visitants, als quals identificaven per les matrícules estrangeres, que pujaven per l’avinguda Carlemany direcció a la plaça Coprínceps, per oferir un glop de moscatell als homes i un clavell vermell a les dones. Després, se’ls donava informació sobre la parròquia i les activitats que s’hi podien fer durant l’estiu i també la resta d’estacions per promocionar el país durant tot l’any i també per afavorir el turisme de qualitat a Andorra. Aquestes activitats, en principi, es portaven a terme prop de les antigues casetes de turisme que es trobaven als vorals de les carreteres, però a mesura que aquestes es van anar traient es va anar modificant la celebració.
El canvi més recent que ha patit el Dia del turista ha estat propiciat pel tall de la circulació a l’avinguda per la creació de Vivand, que ha reduït i modificat molt la festa. Amb aquest hàndicap, el dia del turista es fa amb els visitants que hi transiten a peu, perdent una mica la màgia de la festa original però amb la intenció de mantenir-ne el record.
Carles Núñez, president de la Unió Pro-turisme, admet que “ara es fa ja més per la tradició que representa que no pas per la utilitat que tingui avui dia per al turisme”, i afegeix que “el tall de la circulació a Vivand va fer modificar molt la festa i ens hem adaptat a les condicions com hem pogut per mantenir-la”.
Aquesta celebració és tan antiga que ni el mateix Carles Núñez, segons diu, en recorda l’origen. La descriu com “una festa que s’ha fet tota la vida a Escaldes i molts dels que hi participem ara no en sabem els inicis”.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477