Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Competència robòtica

Cada vegada hi ha més robots que poden fer les feines de les persones
Vista d'una fàbrica d'automòbils que funciona de manera totalment mecanitzada.

Competència robòtica

Vista d'una fàbrica d'automòbils que funciona de manera totalment mecanitzada.

El 'Peper' és un dels robots que comercialitza ANDORobots per fer atenció al públic.

Competència robòtica

El 'Peper' és un dels robots que comercialitza ANDORobots per fer atenció al públic.

El doctor Vilallonga amb el robot per operar.

Competència robòtica

El doctor Vilallonga amb el robot per operar.

Actualitzada 01/05/2017 a les 07:18
La tecnologia avança i darrerament ho fa tan de pressa que cada vegada es veu més a prop el dia que realitats de pel·lícula poden esdevenir el nostre dia a dia. Realitats com la de la substitució dels humans en el món laboral. Hi ha qui ho veu més a prop i qui considera que en algunes professions encara és lluny el dia que les persones deixin de ser completament necessàries, però el que està clar és que els robots ja formen part de la nostra quotidianitat i també s’han fet un lloc en el mercat de treball. Per tant, la competència robòtica ja és palpable.

Un informe de l’any 2013 elaborat per professors de la Universitat d’Oxford sobre el futur del treball, ja enumerava més de 700 ocupacions i les graduava en funció de si eren més susceptibles d’automatitzar-se fent que els humans que les duen a terme fins ara siguin prescindibles. Transportistes, oficinistes, bibliotecaris, funcionaris, “el que sigui més manual i automàtic és el més fàcil de fer per un robot”, destaca Florenci Pla, professor de l’assignatura de Pensament computacional a la Universitat d’Andorra. Pla apunta que la piràmide de coneixement és molt probable que s’inverteixi. “Amb la revolució industrial, la base, on la mà d’obra ocupava la major part de la població, ja es va anar estrenyent”, recorda, i ara, “potser la major part d’aquest treball l’acabaran fent els robots”. Per tant, apunta a un canvi de paradigma. “Cada vegada hi haurà llocs de treballs que requeriran de més capacitació, per tant cada vegada haurem d’estar més i més capacitats”, manifesta, remarcant que “els estudiants que hi ha ara a l’escola faran feines que avui no existeixen”. I és que si hi ha una cosa en la qual tothom coincideix és que malgrat que es puguin perdre llocs de treball (bàsicament els pitjor pagats i menys qualificats), l’aterratge dels robots també n’implicarà la creació de nous. Diversos estudis, de fet, exposen que la meitat de les feines del futur encara estan per inventar. “Totes les revolucions han fet incrementar el nivell competitiu i intel·lectual de la societat”, afirma el professor de l’UdA. De la seva banda, Txema Arnedo, CEO d’ANDORobots, assenyala que “segur que sorgiran un piló de noves professions relacionades amb el manteniment de les màquines”. I fins i tot no descarta que es puguin arribar a veure “psicòlegs per a robots”. I com pot ser? “El tipus de software que s’utilitzarà estarà molt al núvol i és tan complex que a vegades farà que els robots tinguin reaccions que no entren dins dels cànons. Llavors farà falta un tipus d’analista que no és tant un informàtic, sinó més aviat un psicòleg que permeti entendre què està passant”. Amb tot, també diu que hi haurà professions tradicionals que es mantindran. “És molt difícil, per exemple, que un lampista desaparegui a curt termini. Perquè un robot pugui arreglar una casa hauria d’estar feta d’una altra manera. Als robots els costa molt pujar escales i és molt car proporcionar aquesta mobilitat, per tant, si s’hi ha de moure un robot que va amb rodes moltes cases s’assemblaran a cases adaptades a persones invàlides”, confessa.

Florenci Pla, però, adverteix que els robots tindran cabuda a qualsevol àmbit. “A casa qui més qui menys i vol no ha d’escombrar i ja hi ha fàbriques de cotxes on no hi ha cap persona. La fàbrica intel·ligent ja existeix”, relata, si bé és cert que els humans hi tenen presència per tal de controlar les màquines. “En un món robotitzat caldran persones que tinguin molt clar el pensament computacional, per això els nens hi han de treballar”.

Robòtica de serveis
En el cas d’ANDORobots, que va néixer el 2013, havien estat molt enfocats a la robòtica de consum, amb robots que serveixen com a joguines. Però des que van adquirir el Nao, van iniciar el treball amb robots que tenen participació activa en determinades feines, com el treball amb infants autistes. I la situació es va consolidar amb el Peper, un robot de més d’un metre d’alçada programat per fer tasques d’atenció al públic. “Són robots de serveis i tindran un impacte molt fort en el mercat laboral, com el va tenir als anys 60 l’entrada de la informàtica a les empreses”, assegura. En aquest sentit explica que “la robòtica de serveis començarà primer a acompanyar els treballadors en tasques de serveis amb un baix o mitjà valor afegit, i posteriorment probablement els substitueixi”.

I ho exemplifica amb el robot Peper. “Actua com un punt d’informació, però necessita encara una persona de suport. En canvi n’hi ha d’altres que no necessiten ningú i poden ser un punt d’informació autònom amb més empatia, fins i tot, cap al públic”, detalla. Arnedo és optimista i assegura que no es trigarà massa anys a veure robots fent feines que fins ara només les fan humans. “En un període de 5 o màxim 10 anys veurem cada vegada més robots fent feina que abans feien persones. Recepcionistes d’hotels, taxistes, personal d’informació, atenció al client, cada vegada estaran més substituïts per robots”. Uns aparells que cada vegada també tindran més presència a les llars. “Els responsables de la marca iRobots calculen que a finals d’aquesta dècada, cap al 2019, les persones tindrem una mitjana de 16 robots a casa. Això sí, segurament seran molt especialitzats”, indica, afegint que “com que no podrem estar tot el dia programant-los, el més segur és que tinguem un robot majordom a qui li direm: neteja bé el bany que ahir no ho vau fer bé”. I a partir d’aquí, un exèrcit de petits robots, cadascun per a un espai o element diferent, s’encarregaran de fer la feina.

Millors que les persones
Florenci Pla destaca que en alguns aspectes, sobretot en processos automàtics “les màquines ho fan millor que les persones, perquè no hi ha error”. Ara bé, també hi ha estudis que asseguren que en com a mínim tres àmbits els humans seguiran predominant: la creativitat, el desenvolupament de noves idees i artefactes; les interaccions socials més complexes on les persones negocien, persuadeixen o gestionen equips i per últim aquell espai que té a veure amb la percepció i manipulació d’objectes irregulars.

I com es paeixen tots aquests canvis? Tothom està disposat a assumir-ho? “En qualsevol revolució la gent que la viu pateix per si es quedarà sense feina. Va passar quan es van mecanitzar els telers amb la tecnologia de l’aigua o amb l’arribada de l’electricitat. I és cert que certes feines es van perdre, com també passarà ara”, apunta Pla. També hi ha qui considera que si el balanç de l’impacte de la tecnologia sobre els humans és negatiu, pot produir-se una reacció de rebuig. No cal anar massa lluny. En les darreres eleccions als Estats Units, justament, el candidat republicà, Donald Trump, va aconseguir la victòria en llocs que han estat més susceptibles d’automatització els últims anys. Una mostra, doncs, de la por que la gent pot tenir al futur que es depara per aquestes regions i al seu desig de canvi.

El professor de l’UdA explica, però, també, que les revolucions han contribuït a fer més competitiu els país que l’ha patit. “Quin país serà més competitiu? Qui tingui la gent més ben preparada”, exposa, i apunta que “Corea del Sud és qui té més possibilitat de creixement”. És més, afegeix que “hi haurà països on l’atur creixerà moltíssim, però en canvi, n’hi haurà d’altres on disminuirà. Si la societat que tens és de pic i pala, no hi ha feina. Per això és tan important que a l’escola s’introdueixi la robòtica perquè estem en un món on tot està programat o és programable. Cada vegada les coses seran més intel·ligents”, conclou.

Els que creuen en aquests canvis són tan contundents que fins i tot asseguren que hi haurà canvis pel que fa a la redistribució del capital. “A nivell europeu s’estan plantejant si cal pagar seguretat social als robots”, afirma Pla, que recorda que és una qüestió cabdal a l’hora de valorar com pagar les pensions si es té en compte que moltes de les feines fetes per persones les passen a fer robots. “Els números no quadren”, exposa, destacant que per això “o canviem la filosofia de qui paga la jubilació o posem impostos sobre les màquines”. Però ell considera que “ens hem de mirar aquests canvis amb il·lusió. Els canvis poden fer por, però són bon, han de ser un revulsiu”.

Florenci Pla també té molt clar que ha de canviar les maneres d’ensenyar. “El contingut ha de passar a coneixement i el bon mestre és aquell que sap passar de contingut a coneixement”, exposa, i també ressalta que “s’ha d’ensenyar a pensar. L’important és que davant d’una situació sàpigues resoldre el problema”.

Però té límits la intel·ligència artificial? Cal tenir present que la tècnica actual està basada en patrons i comandaments que una persona li introdueix, si bé alguns sistemes ja són capaços d’aprendre sobre ells mateixos. Ho exemplifica també Florenci Pla amb alguns dels robots que programen els alumnes a les seves classes. “Alguns són capaços d’aprendre pel camí. Saben analitzar on s’ha produït l’error i saben com actuar”, manifesta. Així doncs, encara que la pregunta se la fa molta gent, a dia d’avui ningú té la certesa de si realment hi ha límits o si es podran anar superant i finalment ens trobem vivint tots plegats al món de Matrix.

BRAÇOS QUE FAN MÉS FÀCILS LES OPERACIONS
Els experts apunten que són moltes les professions on els robots tenen molt futur. En el camp de la medicina el cert és que la robòtica fa anys que s’ha anat introduint, si bé, els aparells de què es disposa fins ara són força cars i no se n’ha generalitzat l’ús. El cirurgià endocrí andorrà, Ramon Vilallonga, ha estat un pioner en l’ús d’aquests sistemes i deixa clar des de l’inici les diferències entre els seus aparells i altres robots. “No parlaria dels robots dels laboratoris, que són automatismes i compleixen més la definició de robot. En el nostre cas, quan parlem de robòtica, en realitat fem telecirurgia”, això vol dir que “operem des d’un lloc amb unes eines robotitzades però en què tots els controls els fa el cirurgià. Això és molt important perquè no poses un malalt, l’endolles a un robot i surt amb l’operació feta”.

De fet, des del seu punt de vista “està molt lluny” el moment en què puguem veure una operació sense metge. “És difícil. És un concepte futurista atractiu i la tecnologia avança, però haurem d’implementar moltes mesures de seguretat, molts paràmetres nous perquè un mateix robot tingui un control màxim dels teixits i això és molt complicat”. Entre les limitacions exposa que “hi ha coses que la tecnologia robòtica no sap quantificar”. Per exemple el fenomen àrtic. “La robòtica sap dir agafo això amb aquesta força, però no agafa això i en funció de la sensació que tinguis estira més o menys o apreta més o menys. No és capaç de distingir un os d’un greix”, destaca.

Tot i així, admet que els avenços tecnològics aplicats fins ara tenen també molts avantatges. “El robot et permet una cirurgia menys invasiva, dona visió amb 3D, et pot donar alta precisió de moviments i més llibertat de moviments a les mans”, enumera. També assenyala un altre problema: “és una tecnologia que estem analitzant, no tenim clar si aportarà grans beneficis respecte el que ja fem, per això en un context universitari s’ha d’avaluar”. El fet, però, que estigui disponible en pocs centres fa que també sigui més difícil veure resultats.

Sobre altres inconvenients que s’han detectat fins ara, assenyala el fet que és una tecnologia cara “i costa veure el benefici utilitzant el robot o no utilitzant-lo. Les diferències són tant subtils que costa demostrar que tingui un gran impacte”.
 
  • #1 I, Robot
    (04/05/17 20:12)

    Un estudi calcula que la robòtica substituirà 18 milions de llocs de treball a Alemanya en 20 anys.El 47% dels llocs de treball als EUA podrien ser ocupats per robots en els propers 10 anys.En Japó, 1 de cada 6 empleats ja és un robot.A Alemanya, 1 de cada 9. Els robots treballen 24 hores al dia i 7 dies a la setmana sense sou ni assegurances socials ni queixes ... l'ésser humà ja no té motiu i raó de ser, és per això que anem directes al programa deshumanització, ala intel·ligència artigficial, a l'humà biònic ia la transhumanizació.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477