Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Andorra de cine?

Productors i directors creuen que es viu un moment dolç per a l’audiovisual
Un moment del rodatge d''Els tres soldats', d'Hèctor Mas

Andorra de cine?

Un moment del rodatge d''Els tres soldats', d'Hèctor Mas

Fernando Galindo
Actualitzada 14/11/2016 a les 07:16
Estem en un moment dolç, amb molts projectes en marxa. Això no havia passat mai i és el primer que s’ha de veure. Si no havia passat és perquè ara hi ha hagut algú que ha pressionat per demostrar que es poden fer coses.” Així defineix la situació del sector cinematogràfic i audiovisual a Andorra el director i productor Josep Pozo. De fet, també n’és un dels responsables i és que porta a l’esquena quatre produccions amb nacionalitat andorrana, dues de les quals (Nick i 73 minuts) rodades íntegrament al Principat. “No tenim la responsabilitat ni som els pioners, però sí que ens considerem una mica impulsors de l’activitat audiovisual a Andorra i intentem lluitar perquè això evolucioni”, explica.

I és que el moment sembla propici. A més dels seus projectes (segueixen treballant per tirar endavant Danger, si bé tenen dubtes que puguin acabar rodant a Sud Radio), són molts els que estan en marxa o que fa poc que han donat fruits: Álvaro Rodríguez amb el curt Wolves ha arribat al Festival de Sitges; Hèctor Mas segueix endavant amb la websèrie Apanyats; Héctor Romance ha gravat el capítol pilot d’Impacto, l’spin off d’Art de Garatge, i Isak Férriz segueix picant pedra per aconseguir el finançament per poder rodar Pyrene al país.

Aquest moviment, però, no treu, segons comenten els mateixos professionals, que al Principat encara li falti un llarg camí per recórrer per consolidar-se com un espai de producció. Això sí, ningú posa en dubte que com a escenari és un lloc ideal. “Ara mateix no disposem d’una indústria pròpia i, per tant, és impossible treure rendiment econòmic d’allò que s’hi produeixi. Calen unes estructures complexes i professionals que aquí no podem trobar”, manifesta Hèctor Mas, que amb tot considera que “a llarg termini es pot desenvolupar una indústria, que serà sí o sí petita ateses les característiques del país, i sempre haurà d’anar lligada al que es faci en els països veïns”. Quan es tracta d’identificar avantatges tothom coincideix: la proximitat de les institucions i els mitjans que permet disposar de permisos més ràpidament i un clar avantatge geogràfic. “Andorra ofereix localitzacions de ciutat i a pocs minuts espais naturals immillorables i únics”, destaca Mas. “He rodat en carreteres meravelloses, de pel·lícula, de l’Arieja, però ets al cul del món. Aquí anem a rodar al port de Cabús, que és una carretera meravellosa, i estem a mitja hora del centre d’Andorra la Vella. Per a qualsevol imprevist sempre és una comoditat i s’agraeix”, destaca el productor Edu Ruano. Pozo també remarca que “tenim un clima real. Un hivern real, una tardor real i un estiu potser una mica menys calorós però ens permet tenir una mica tots els ingredients”, però avisa: “Són escenaris molt macos però no són únics. També ho pots trobar al Pirineu aragonès o al de Lleida. Els recursos naturals no sempre són suficients, has de muntar una estructura al voltant de la indústria per captar projectes i que el país acabi convertint-se en un plató desitjat per les productores.” L’altre gran avantatge, remarca Ruano, és la quantitat de serveis que pot oferir el país. “Hi ha tota una part d’hotels, restaurants, estacions, tota una part de serveis que tenim més que llestos que són molt útils”, assegura, i és que quan hi ha una producció en marxa, tots els que hi participen també demanen “anar de shopping, dormir als millors hotels o volen un spa”. Per això reivindica que “donem activitat al teixit industrial”.

I els inconvenients? Deixant de banda el fet que no existeix una indústria com a tal i que, per tant, els professionals i els mitjans tècnics s’han d’anar a buscar fora del país, tothom assenyala la duana i la burocràcia. “Necessites mil històries per poder portar una càmera i 30 persones, imagina’t si ha de ser per a un rodatge de vuit mesos”, exposa el director Álvaro Rodríguez. Ruano també hi afegeix: “Immigració és un maldecap. Un treballador de fora que només ve a rodar, si es queda més de 4 dies ha de pagar 170 euros. Imagina’t que s’ha d’estar aquí un mes treballant. Multiplica els 170 euros per 30 dies per 70 persones. Això és el que ha de pagar una productora de fora per rodar aquí.”

SUPORT
Un altre dels maldecaps a l’hora de plantejar tirar endavant una producció és trobar el suport necessari, sobretot en l’àmbit econòmic. “Hi ha suport per a petites produccions però és absolutament impossible poder aixecar pel·lícules a partir d’aquestes ajudes”, explica Mas, que creu que “cal buscar altres estratègies, com ara les facilitats burocràtiques, i oferir avantatges fiscals a les empreses que inverteixin en cultura o cinema. Hi ha solucions molt diverses però el més important és la voluntat i ara mateix no sembla que interessi excessivament invertir en cinema”.

Les dificultats les troba precisament Isak Férriz per tirar endavant el rodatge de Pyrene. L’any passat va rebre una subvenció del Govern que li ha permès gravar un parell de teasers, però “seguim buscant finançament. Vam buscar a força entitats d’Andorra i cap no ens va voler donar suport. Sol passar, no s’entén la cultura com una inversió de futur, sinó com una inversió de pèrdua, i aquest és un dels grans errors”. I també assenyala que un dels objectius que volien assolir amb la pel·lícula és obrir el ventall de sortides professionals per als joves del país, que els alumnes poguessin conèixer de primera mà com es fa un rodatge, què implica, i que poguessin conèixer noves sortides laborals. “Necessitem que la gent entengui que una societat sana està conformada per cultura, educació, àmbit social i una sanitat pública com Déu mana, que són les quatre potes de la columna vertebral d’una societat del benestar.”

Uns suports que Pozo ha trobat a faltar, per exemple, per part d’Andorra Turisme. “No ha volgut participar a 73 minuts perquè valorava que el tipus de pel·lícula potser no era beneficiós per a la imatge d’Andorra”, manifesta, recordant que “el cinema és una gran eina per promocionar el país”, per la qual cosa hi afegeix que “sempre es parla d’obrir-se a nous sectors, doncs aquest és un sector amb un potencial brutal”. Considera que si es fan produccions ben fetes que tinguin èxit a taquilla “representa uns ingressos absolutament importants”, i que si es desenvolupa un entorn favorable per a la promoció i recaptació “segurament altres companyies productores importants puguin obrir les seves seus a Andorra”.

A més dels avantatges fiscals, que tothom assenyala, aquests professionals també insisteixen molt en el potencial turístic. “L’altre dia veia El Senyor del Anells i em fixava en l’ús que es va fer de Nova Zelanda i com ha crescut després en l’àmbit turístic. Nosaltres no tenim res a envejar i crec que seria interessant turísticament explotar-ho en comptes de gastar milers d’euros en publicitat feta per gent de Madrid o de Barcelona per promocionar el país que es passi només a TV3”, assegura Rodríguez, que apunta també les rutes que s’han fet en les diferents localitzacions on s’ha gravat Joc de Trons. “A Andor­ra, que justament es viu del turisme, és estrany que ningú hagi obert els ulls i que haguem de ser nosaltres qui els ho expliquem”, afirma. Cada cas és particular: hi ha qui ha rebut diners de Govern, altres no, i hi ha qui ha trobat a faltar diners privats mentre que altres és d’on els han aconseguit. Per exemple, Rodríguez amb Wolves no va rebre suport institucional però sí que MoraBanc es va sumar al projecte. No obstant això, destaca que “falta que la gent s’ho cregui”, i hi afegeix que “em sembla estrany que els bancs i altres entitats privades no es plantegin invertir en cinema. Crec que hi ha més risc a ficar-te en una empresa de petroli”.

Més enllà, assenyalen un altre problema: la distribució. I és que és complicat fer-se un lloc a les sales de cinema. La política del blockbuster ha fet que les produccions nord-americanes tinguin supremacia sobre tota la resta. “Falten més sales, però la intenció crec que hi és”, apunta Rodríguez. Hèctor Mas, que dirigeix el festival Ull-Nu, també hi afegeix un element interessant: “Cal educar els espectadors. Si només tenim un cinema on passen quatre pel·lícules comercials, allò és el que acostumaran a veure. Ara, sí per exemple com a festival oferim altres tipus de propostes, generes que el ventall de gustos es diversifiqui i s’ampliï. D’aquesta manera n’augmentarà la demanda i creixerà l’interès pel cinema en diferents àmbits del país”, amb la consegüent millora pel que fa a trobar inversors o professionals. En la mateixa línia es manifesta Pozo: “Hem de treballar perquè si una pel·lícula feta a Andorra arriba al cinema, la gent estigui interessada a veure-la. Crec que és un reclam suficient.”

Així, malgrat els inconvenients i camí que queda per fer, tots confien que la producció cinematogràfica al país tingui un futur profitós per endavant. “La gent en general, no tan sols els que ens hi dediquem, s’adona que a Andorra es fa i es pot fer cinema. Un exemple és el bon moment de salut en què ens trobem cinematogràficament com a país. Mai havíem estat a aquest nivell tant de qualitat com de quantitat i a la llarga, si no es deixa morir, imagino que hi haurà qui vegi possibilitats per invertir-hi”, reflexiona Hèctor Mas, un dels joves creadors.




Projectes de futur: acadèmia i ‘film comission’
Josep Pozo és un dels impulsors de l’acadèmia de cinema del país. “Intentarem aglutinar tots els professionals del sector i d’aquesta manera reivindicar les nostres necessitats”, afirma. Una acadèmia que ja disposa d’estatuts (s’ha constituït com a associació) i la voluntat és que amb el temps es pugui arribar a desenvolupar, també, una film comission. “Ens permetria fer convenis cinematogràfics amb altres països per fomentar la coproducció, es podria fer captació de projectes, intercanvi cultural amb altres cinematografies, fer-nos un lloc, en definitiva”, explica. I és que un dels avantatges de disposar d’una acadèmia és la projecció que poden prendre després els films fets des d’aquí: “Tenir una acadèmia implica que una pel·lícula feta des d’Andorra ja pugui ser directament enviada i preseleccionada per als Oscar, amb un impacte comercial i turístic brutal. I és un fet que ara mateix no es pot ni plantejar”, indica. També Hèctor Mas apunta que cal la film comission per “vendre Andorra com un espai ideal per venir a rodar”, un fet que contribuiria a fer que el sector “es professionalitzi, creixi i guanyi prestigi i qualitat”. Ara bé, també hi ha qui no ho veu tan clar. És el cas d’Edu Ruano. “Ara no hi ha indústria, ni petita, i jo sóc el primer interessat a donar-li naixement. Però abans que arribi la film comission han de passar moltíssimes coses.” Veu positiu poder fer una associació de productores “per fer pinya”, però reconeix que malgrat que havia defensat la film comission creu que ara hi ha altres prioritats. “Crec que s’han de fer altres coses, accions més puntuals per promocionar el territori d’Andorra com a potencial plató natural. Ara una estructura de film comission no sabria què fer, no estem llestos encara per tenir-la.” Considera que “no hi ha una indústria per fomentar, llavors hauríem d’inventar-la”, i reclama que des del sector públic, sobretot, s’aposti pels incentius fiscals per poder ser atractius i rebre produccions.






 
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477